El fus confús i la conciliació

Alinear-se amb Greenwich forçaria a compactar les jornades laborals, segons els impulsors de la racionalització dels horaris

mb Greenwich viuríem millor o, més aviat, conciliaríem millor. Aquesta és una de les tesis i batalles de l’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (Arhoe), amb un informe aprovat pel Congrés dels Diputats del qual el Govern central ha pres nota. Però de moment no se’ls ha fet cas. Diumenge a la matinada es canviarà l’hora d’acord amb el que està establert al fus al qual correspon l’horari europeu central, que segueix Espanya, quan en realitat la península la “creua” el meridià de Greenwich. No seria més lògic, així, tenir l’hora britànica?

La qüestió, per tant, és plantejar què significaria en termes pràctics aquesta adequació, perquè beneficiaria la conciliació entre la vida laboral i personal. Aquí, explica Fabian Mohedano, coordinador d’Ara És l’Hora –plataforma catalana per la reforma horària–, es fa bastant cas a l’hora solar. Es dina a la una de la tarda solar (que segons marca el rellotge són les dues a l’hivern i les tres a l’estiu), se sopa les vespre de la vespre del sol (les nou i les deu, indiquen les agulles).

Retardar el rellotge no hauria així de significar un esforç, perquè ja se segueix el ritme natural. Seria una qüestió de nomenclatura i que aportaria, assenyala, un canvi important, ja que ajudaria a sortir abans de la feina. S’ampliaria l’espai de la tarda i vespre que es pot dedicar a la vida personal, sigui a la família o qualsevol altra activitat.

Evidentment, no tot depèn d’un canvi de fus horari sinó que aquest seria una manera més de forçar les coses. Els teòrics coincideixen que l’element primordial perquè a Espanya i Catalunya hi hagi un canvi veritable en la concepció cultural del temps, en el seu ús i gaudi, és suprimir la llarga aturada del migdia, que amplia innecessàriament el període del dia dedicat a la feina. D’això s’han escrit moltes coses, els beneficis d’un horari més compacte estan estudiats, però poc s’ha fet en aquest sentit. Per això, un canvi de fus horari serviria d’empenta psicològica. La gent voldrà asseure’s a dinar tard si sap que al cap de poc vesprejarà, especialment a l’hivern?, s’inquireix des d’Arhoe.

Ni tan sols faria falta començar a treballar abans de les nou, sinó provocar aquest escurça-

A Espanya ja se segueix el ritme solar; es tracta d’adequar el rellotge a la realitat, diuen els experts

ment de la pausa del migdia i avançar el dinar per evitar les llarguíssimes jornades laborals matinals en què molts paren per esmorzar. Ni tampoc no es tracta que els nens surtin abans de l’escola –Ara És l’Hora defensa que acabi entre les 16.30 h i les 17 h– sinó de compassar vides i ampliar l’espai personal. El que sí que succeiria és que vesprejaria abans. A finals de novembre, per exemple, a Barcelona l’ocàs seria a les 16.25 h.

Es guanyaria llum a l’hora d’aixecar-se, cosa que es pot agrair a l’hivern quan sona el despertador i encara és fosc. Però molt s’hauria de matinar a l’estiu si es vol veure sortir el sol. Espanya i Catalunya són llocs al món amb moltes hores de llum, i els teòrics d’Arhoe consideren que fer el pas cap a Greenwich forçaria un canvi. A Catalunya Ara És l’Hora aposta per la praxi: no batalla aquest aspecte perquè la Generalitat no té competències i el que volen es posar en marxa mesures possibles.