Una nova fundació per lluitar contra la pobresa
L’Esperança atén 770 persones en només vuit mesos
Les xifres de l’obra social de la Fundació La Caixa són de mareig: onze mil voluntaris i un pressupost anual de 500 milions d’euros, el 66% dels quals es destinen a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. L’entitat financera –un alt directiu va recalcar ahir que el banc i la fundació “són la mateixa cosa”– continuarà col·laborant en aquest terreny amb infinitat d’oenagés i entitats, pràcticament totes les que hi ha a Espanya, però ha decidit fer un pas endavant.
La posada de llarg d’aquest pas es va oficiar ahir a Ciutat Vella. La Fundació de l’Esperança, amb què La Caixa ha decidit entrar al terreny de “l’acció social directa”, va presentar els primers resultats, vuit mesos després d’haver-se creat. Ja no es tracta només d’auxiliar altres oenagés, que actuen com a intermediàries. Ara també s’atenen directament persones amb pocs recursos o en risc d’exclusió social.
Vuit mesos són molt pocs, sobretot si es compara amb el llarg recorregut de moltes al- tres entitats, però més que suficients per adonar-se “que tota ajuda en aquest camp és poca”, com van explicar Jaume Giró i Marc Simón. El primer és el director general adjunt de CaixaBank i de l’obra social; i el segon, director de l’àrea social de la Fundació La Caixa. La nova entitat que van apadrinar ahir, amb un pressupost anual d’1,5 milions d’euros, ha atès ja en la seva curta història 770 persones. Els dos directius van reconèixer que els més indicats per fer el balanç són persones com Ofelia Ricciardelli, una de les treballadores socials del centre, que ha viscut el dia a dia d’aquestes 770 històries: persones amb dificultats per arribar a final de mes, per educar els fills, per integrar-se, per treballar, per poder vestir-se i alimentar-se amb dignitat...
Ofelia Ricciardelli va admetre que gairebé totes les persones tenen una preocupació comuna: les dificultats per pagar el lloguer de l’habitatge. Jaume Giró –ell va ser qui va equiparar CaixaBank i l’obra social– no va defugir entrar en aquest terreny espinós, sobretot després de les campanyes d’entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i va replicar que l’entitat que codirigeix té “23.000 pisos amb lloguer social, més de 9.000 a Catalunya. Són molts i alhora pocs perquè ens agradaria poder-ne tenir encara molts més”.