El Suprem absol un penat que ja és mort

/ Sona inversemblant. Però ha passat, i es pot explicar. El fet és que el Suprem ha absolt un mort, després de revisar-ne el cas. Els jutges ho han fet perquè ha aparegut una prova clau, que abans no tenien. Aquesta prova és una anàlisi d’ADN. Segurament, si la ciència hagués descobert abans aquestes possibilitats d’identifi- cació, s’haurien evitat molts errors judicials.

Aquest, reparat ara, fa referència a un ciutadà que es deia Antonio Guile Martínez, condemnat a Sevilla el maig del 2010 per robar la bossa de mà a una dona que conduïa un vehicle en un carrer de la capital andalusa. El lladre va colpejar el vidre del copilot amb una pedra i va causar ferides a la víctima després de forcejar amb ella per aconseguir el botí.

La víctima va reconèixer després tres vegades el presumpte agressor, a qui van condemnar a dos anys i vuit mesos i va morir a la presó. Al cotxe va quedar una resta de sang. Dos anys i cinc mesos després de l’atracament i un any i cinc mesos després de la condemna, el laboratori de la Policia Científica va remetre al jutjat de Sevilla els resultats de la prova d’ADN que descartaven Antonio Guile i identificaven un home detingut per un altre atracament. Per això la sentència s’ha revisat, i se n’ha dictat una altra d’absolutòria. Per a Antonio Guile, sens dubte, la reparació arriba tard.