Mestre cirurgià
JOSÉ CAÑADELL CARAFI (1923-2014) Cirurgià i professor
El passat 19 de març, festivitat de Sant Josep i dia del pare, va morir a Pamplona una persona excepcional, un gran mestre i un bon amic. A José Cañadell la naturalesa no li va donar fills però els va tenir en multitud a través dels seus ensenyaments. Nascut a Barcelona el 1946, quan va acabar els seus estudis de medicina va ingressar a l’hospital Sagrat Cor al servei del doctor Sants Palazzi, pioner de la cirurgia ortopèdica al nostre país. Més tard, continuant la seva exhaustiva preparació, va viatjar a Florència per aprendre del professor Scaglietti, reconeguda figura en tots els àmbits de l’especialitat.
En poc temps Cañadell va decidir emancipar-se i crear el seu propi servei a l’hospital de la Creu Roja al carrer Dos de Maig. Allà va treballar al costat del neuròleg Luis Barraquer atenent centenars de pacients provinents de tota la península. Durant més de quinze anys va crear escola i va marcar una línia d’investigació singular.
El 1968 va rebre l’oferta de dirigir el servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia a la Clínica Universidad de Navarra (CUN), on a més es va encarregar del programa de llicenciatura de l’especialitat. Així va néixer el primer servei universitari específic separat de la cirurgia general de l’Estat, encapçalat per un Cañadell que es va envoltar de bons col·laboradors. Va dirigir 39 tesis que demostren la importància de la institució que va crear i va seguir centrat en l’estudi del cartílag del creixement –objecte de la seva tesi doctoral– en diversos cursos i congressos. Amb el pas dels anys Cañadell va arribar a ostentar el càrrec de director general i director mèdic de la CUN.
En els seus estudis de postgrau Cañadell es va ocupar àmpliament dels tumors ossis, l’ortopèdia infantil, de la microcirurgia dels nervis i de l’osteosíntesi, seguint els ensenyaments de l’escola suïssa que va sistematitzar el tractament de fractures mitjançant fixacions de claus, plaques, cargols i agulles. L’Associació per a l’Osteosíntesi (AO) va trobar a la figura del professor barceloní i el seu equip els responsables ideals per a l’expansió d’AO al món hispanoparlant. El seu departament es va convertir en el segon centre europeu de l’organització, que va presidir a Espanya i al món.
En estreta col·laboració amb el doctor Lazo, de l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla, va dissenyar un enginyós model de fixador extern tubular per als ossos que permetia tant allargar-los com comprimir-los, una tècnica de què molts companys es van beneficiar. Cañadell va participar de forma activa en els congressos i reunions de l’especialitat ortopèdica i traumatològica. Sempre atent als altres, es va guanyar l’afecte dels seus col·legues presentant experiències clíni-
Sota la seva tutela es va crear el primer servei universitari de cirurgia ortopèdica i traumatologia
ques i investigacions profitoses. Va ser soci d’honor de les societats de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) veneçolana, xilena, argentina, andalusa i espanyola. Va presidir la COT catalana i espanyola, l’European Pediatric Otrhopaedic Society i va rebre la medalla d’or de la Creu Roja espanyola.
La cirurgia ortopèdica i traumatologia perd un dels seus referents, però en els seus amics i deixebles es mantenen de forma indeleble el gran cabal de coneixement i l’exemplaritat amb què ens va anar obsequiant al llarg del seu fructífer camí de la vida.