Foc sobre cendres
La família dels quatre nens que van perdre la vida en un incendi al Vendrell no rebia ajuts socials El pare, ara ferroveller, la seva dona i els sis fills havien ocupat el pis del qual els havien desnonat el 2011
“Vam sentir crits, però parlaven en àrab i no els enteníem... Quan vam començar a sentir cops vaig sortir al balcó i allà hi havia el pare, el fill gran i un cosí… i hi havia molt foc”, relata la Petra amb llàgrimes als ulls. Aquests tres van poder saltar al balcó dels veïns i salvar-se. Al cap d’uns minuts, quan els bombers van entrar al pis, van sentir els crits de la mare i la més petita dels sis fills. Les van treure travessant les flames. En Thami, en Mohamed, l’Ossama i l’Ayoub, de tres, cinc, vuit i dotze anys, ja havien mort. El Vendrell està de dol.
La desgràcia assolava ahir el barri més marginal de la localitat. Tres carrers, els dels Pisos Planas, que concentren molta gent a l’atur, pobresa i immigració. La família vivia al quart pis d’un dels modestos blocs. Seixanta metres quadrats i tres habitacions per al matrimoni i els sis fills. Aquella nit també hi havia un cosí.
Els nens ja dormien. A les 23.40 hores el telèfon 112 va rebre l’avís. A les 23.46 h els bombers arribaven al número 4 del carrer del Mig. Bufava un vent intens i les flames ja sortien per la finestra de la cuina i pel balcó fins al carrer. “Gairebé tocaven la façana de l’edifici de davant”, afirmava ahir Jaume Escarré, regidor de Protecció Civil de l’Ajuntament del Vendrell.
En arribar els bombers, el pare era a les escales amb cremades de consideració. Amb el seu fill gran i el nebot, s’havia escapat del pis en flames saltant des del seu balcó al balcó del bloc veí i, pel que sembla, va tornar a l’habitatge per ajudar la resta de la família, que estaven atrapats.
Dos bombers amb equips d’oxigen van entrar al pis. L’espectacle era dantesc. Van sentir els crits de la mare, que estava amb la petita Fatah refugiada a l’habitació que dóna al pati interior. Mentre la treien, ella mateixa va indicar les habitacions on eren la resta dels fills. Tres en un habitació i l’Ayoub, d’onze anys, a l’habitació del costat del menjador. Tota aquesta part del pis va quedar arrasada pel foc. Fins i tot va caure el guix del sostre, cosa que dificulta l’esclariment de l’origen de l’incendi.
“Tot sembla indicar que hi va haver una combustió, que la temperatura s’havia anat incrementant i que després, ja sigui pel trencament d’una finestra o perquè es va obrir una porta, va entrar oxigen i es va produir una forta inflamació”, va explicar Bienvenido Aguado, subinspector en cap de l’àrea d’emergències de Tarragona.
Van ser minuts de pànic inacabables en aquest bloc i els contigus (tots de quatre plantes i quatre habitatges per planta). “Vam baixar tots al carrer, l’habitació
LA CAUSA La policia científica descarta que l’origen del foc sigui un curtcircuit
de les nenes s’estava escalfant, era irrespirable”, afegeix la Petra. La policia científica dels Mossos investiga l’origen del virulent incendi, que probablement va començar al menjador i de forma fortuïta, però queda pràcticament descartat el curtcircuit.
El pare, ferit greu, va ser traslladat en ambulància a l’hospital Vall d’Hebron. La resta van anar a l’hospital del Vendrell. El fill gran i el cosí van rebre l’alta ahir mateix al matí, mentre que la mare i la petita van ser traslladades també a Vall d’Hebron per descartar problemes respiratoris, però no es tem per la seva vida.
L’incendi ha desfet aquesta família d’Agadir (al sud del Marroc) que va arribar al Vendrell al final dels noranta amb un fill. Els altres van néixer aquí. Tots anaven a l’escola Teresina Martorell, molt a prop dels Pisos Planas, on ahir regnava la commoció després de conèixer-se la mort dels quatre
SERVEIS SOCIALS Al consell comarcal no li constava que la situació familiar fos “precària” EL MISSATGE El cònsol del Marroc fa una crida a la calma i a la tranquil·litat
nens i una psicòloga de la Creu Roja va estar tot el dia al centre.
A la família no li va anar malament fins que el 2008 un altre incendi va truncar el seu negoci. Es va cremar la carnisseria que el pare tenia amb uns germans seus a la carretera de Valls. “Allà ho van perdre gairebé tot, no van poder recuperar-se”, explica un amic de la família. Sense negoci i amb una crisi general que començava a desfermar-se, el 2010 es van dirigir per primera vegada als serveis socials de l’Ajuntament per sol·licitar la renda mínima d’inserció (RMI). “Vam iniciar la tramitació però no ens van enviar la documentació necessària. De totes mane- res, vam enviar l’expedient a Barcelona perquè el valoressin i finalment se’ls va denegar l’ajuda”, explica Miquel Beltrán, cap de serveis socials del Vendrell. Els serveis municipals no van tenir més notícies de la família fins al 25 d’octubre del 2011: “El pare ens va dir que havien perdut el judici i que el banc els obligava a deixar el pis”, afegeix Beltrán. La família es va traslladar llavors a la urbanització Sant Jordi, a poc més de cent metres dels Pisos Planas però al municipi veí de Santa Oliva, on es van empadronar el novembre del 2011.
En canviar-se de municipi, es va traslladar el seu expedient als serveis socials del Consell Comarcal del Baix Penedès. Tot i això, fa més d’un any i mig, la família va tornar i va ocupar el que havia estat el seu pis, mantenint el padró a Santa Oliva. “No teníem constància que havien canviat de domicili ni que la seva situació fos precària –afirma la gerent del consell comarcal, Marta Mercadé–. Demanaven ajuda puntualment cada tres o quatre mesos”. L’última, al gener. Per a material escolar. Altres vegades per la llum, o el menjador.
“Ell és un home molt treballador, fa tot el que pot, havia estat empresari i ara recollia ferralla, treballava al camp o en el que sortís”, assegura Benji al-Baraka, amic del fill gran. “Aquí ens coneixem tots, els nens jugaven cada tarda al carrer. L’Ayoub jugava amb el meu nebot al Futbol Club Vendrell”, deia un altre amic.
Ahir, més de 150 persones van passar el dia al carrer. Els nervis estaven a flor de pell. Molts es queixaven de la tardança dels bombers; uns altres, de la falta de feina i d’ajudes socials; d’altres, de les batudes policials... Després, es van concentrar davant de l’Ajuntament, on a la una es va celebrar un ple extraordinari per decretar dos dies de dol i oficialitzar el condol a la família. Una vegada finalitzat, l’alcalde Martí Carnicer, els regidors i altres autoritats, com el delegat del Govern espanyol, Joaquim Nin, i el cònsol del Marroc a Tarragona (que s’encarrega de la repatriació dels cadàvers) van baixar a la plaça per llegir el comunicat. Abans i després, es van entonar versos de l’Alcorà. “La gent està molt afectada i enutjada... És un moment molt difícil i hem d’estar molt tranquils”, va dir el cònsol, llançant un missatge de calma a la comunitat magribí del Vendrell.
http://bit.ly/1gYllyo