“No hi ha feina”
Amb un 26% d’atur i sense perspectives de millora, els ajuts socials no donen l’abast al municipi
Una vintena de persones, gairebé tots homes de mitjana edat, esperaven ahir pacients a la cua del menjador social del Vendrell. “M’he quedat sense res”, explica Manel González. Els serveis socials de l’Ajuntament estudien cada cas i garanteixen de dilluns a divendres un àpat calent a persones sense recursos des de fa un parell d’anys. Gairebé el mateix temps que fa que està en funcionament el denominat Centre de Distribució d’Aliments (CDA), gestionat per Càritas amb el suport del Consistori, on arriben les famílies més pobres a buscar els queviures més bàsics. “El problema és que aquí no hi ha feina i cada dia hem de menjar. Com ho fem? Els recursos són limitats i cada dia ve més gent”, alerta Joan Carles Guitart, responsable local de Càritas.
Aquesta entitat ha triplicat des del començament de la crisi el nombre de famílies ateses mensualment, ara més de 340, la majoria parelles de mitjana edat amb fills. La crisi s’ha acarnissat amb un municipi sense gairebé indústria que va créixer a marxes forçades gràcies a la construcció i va
Plataforma, ara a l’oposició amb cinc regidors, ha utilitzat amb èxit immigració, pobresa i desocupació
atreure un important contingent d’immigrants, la majoria magribins. Ara molts se senten atrapats. Amb la caiguda del totxo, l’atur, amb una taxa estimada del 26% i gairebé 4.700 veïns sense feina, ha assolit en aquest municipi una de les xifres més elevades del país. Més de la meitat dels atu- rats tenen entre 35 i 54 anys, segons fonts municipals. “Tenim un col·lectiu molt important de desocupats en aquesta franja d’edat amb una qualificació laboral baixa, procedent del caos de la construcció”, destaca José Luis Espina, autor de l’Observatori local del Mercat Laboral. Entre els aturats de llarga durada, els estrangers i especialment els magribins. Del miler de persones immigrants sense feina comptabilitzades, el 63% són originàries del Magrib.
Mentre molts dels estrangers procedents d’Amèrica Llatina han tornat als països d’origen, els magribins, gairebé 3.000 de censats en l’actualitat, han optat per quedar-s’hi i intenten buscar-se la vida com poden. “Alguns pares de família viatgen a Europa temporalment a buscar feina i envien diners a casa seva”, explica Guitart.
L’Ajuntament es va veure obligat l’estiu passat a posar en marxa un pla (Fem pinya) per donar
el dinar als nens que durant l’any tenen una beca de menjador escolar. “Més de 80 famílies vénen a buscar menjar els dijous, estem molt carregats, cada dia hi ha més necessitat”, explica una de les voluntàries de Càritas, a punt de tancar el local dedicat a donar roba usada. A la situació d’especial debilitat dels immigrants se suma en els últims mesos l’arribada de famílies procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona, atretes la majoria per pisos amb lloguers més barats. A l’arribada, però, problema idèntic: la dificultat per trobar una feina.
La majoria dels usuaris del menjador social són autòctons, amb perfils diversos, múltiples circumstàncies i una situació de precarietat límit molt semblant. “Vaig tenir diners però es van acabar, des de l’octubre que no cobro ni la pensió perquè em van embargar”, explica Josep Bigorra, de 67 anys, sense perdre el somriure, davant el plat, avui de puré de patata.
El barri de les Planes és un cas paradigmàtic de la situació de pobresa estructural que afecta el Vendrell. Els pisos que es van construir als anys seixanta per acollir els immigrants de la resta d’Espanya els han ocupat progressivament immigrants extracomunitaris. Una part ara il·legalment. Al barri, estigmatitzat amb la marca de la delinqüència i la pobresa, lluiten per tirar endavant.
Molts dels veïns van aprofitar ahir la presència dels mitjans de comunicació per reclamar més ajuts socials i l’actuació de les administracions públiques. “Ningú no ens té en compte, estem deixats de la mà de Déu”, comentaven en una tertúlia improvisada un grup de veïns.
En aquest riu remogut ha sa- but pescar el partit d’ideologia xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), ara a l’oposició amb cinc regidors. Utilitzant la immigració, ara amb una taxa al municipi del 16%, segons fonts del govern municipal, Plataforma s’ha anat fent forta al Vendrell, fins a arribar a condicionar la política local de CiU en el mandat anterior. En les últimes eleccions el partit d’Anglada va acusar públicament els estrangers de la falta de feina.
El govern municipal actual (PSC i CiU) ha fet molts esforços per combatre el discurs de PxC, inclosa una campanya per desmentir alguns dels rumors més estesos sobre la immigració. Tampoc no s’han escatimat recursos en els serveis socials i en el foment de l’ocupació, recorden des del govern municipal, amb plans d’actuació concrets desenvolupats també al barri de les Planes amb l’ajuda de la UE.
No es tracta d’un barri qualsevol. De les Planes era el jove marroquí mort a la comissaria del Vendrell l’estiu passat, després que el detinguessin per tràfic de drogues. Al barri, escenari més o menys habitual de batudes policials, s’han arribat a produir enfrontaments entre veïns i Mossos d’Esquadra; va passar fa un any quan hi va haver un desplegament policial espectacular per aconseguir detenir un delinqüent reincident.
Alguns dels veïns de les Planes asseguren que no estan disposats a continuar callant. Líders de la mateixa comunitat magribina tenen por que tragèdies com aquesta encengui la metxa de la conflictivitat social, especialment perquè adverteixen que PxC aprofitarà per tibar un altre cop la corda, però del cap contrari.