Trames que van canviar la història
L’historiador José Enrique Ruiz-Domènec presenta al Cercle del Liceu el seu assaig editat per Libros de Vanguardia
L’ historiador Isaiah Berlin, intrigat per la fredor amb què el president J. F. Kennedy s’enfrontava a la crisi dels míssils amb Cuba, li va preguntar durant una recepció a la Casa Blanca quin llibre estava llegint en aquell moment. I la sorpresa va ser total: “Quan tinc problemes llegeixo Ian Fleming, l’únic que ha sabut explicar la guerra freda a través de l’agent 007”. L’anècdota la va explicar l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec durant la presentació ahir del seu llibre La trama del pasado. Diecisiete momentos que cambiaron la historia del mundo, editat per Libros de Vanguardia i presentat en el Cercle del Liceu de Barcelona.
Una anècdota que va servir a l’autor, d’una banda, per destacar
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Sergio Vila-Sanjuán destaca la dificultat de reflexionar sobre la història del món
ORIGEN DE L’ASSAIG Una conversa sobre Stefan Zweig és el punt de partida, per atzar, del llibre
EPISODIS DE LA TRAMA Ruiz Domènec tria 17 moments clau que van ajudar a canviar la història
la importància de citar els novel·listes o els cineastes per entendre el que està succeint en un determinat moment i, per una altra, per remarcar la importància de l’atzar, i en definitiva del factor humà, en la història. I l’atzar és també l’origen d’aquest llibre que neix com a prolongació d’una conversa al voltant del llibre Moments estel·lars de la humanitat, de Stefan Zweig. Ruiz-Domènec, com va assenyalar el periodista Sergio VilaSanjuán, presentador de l’acte al Cercle del Liceu, no és un historiador novell, ni de bon tros. Ho demostra la seva invitació, el 2009 a París, per intervenir en un seminari sobre 27 lliçons de la història
europea com a únic representant espanyol. I molt especialment per España, una nueva historia (2009), Europa. Las claves de su
historia (2010) y Catalunya, España. Encuentros y desencuentros (2010). Tres llibres que s’atreveixen a interpretar la història de Catalunya, Espanya i Europa i el porten a un altre repte: reflexionar sobre les trames dels moments decisius de la història mundial. Des de la batalla de Marató, el 490 a. C., fins a la guerra del Yom Kippur, el 1973, l’autor ha triat 17 moments dels quals en desgrana la trama que els converteix en decisius.
“Vaig començar a escollir, com qui tria les flors per al jardí”. Però ho fa no només amb la cura del jardiner sinó amb la gosadia de l’historiador expert que no es limita a descriure els fets sinó a buscar els elements explicatius. I a més troba el “ritme”. Si la guerra del Peloponès va durar 29 anys, els altres moments clau de la història escollits es prolonguen de 15 a 30 anys, períodes equivalents a una o dues generacions. I, a poc a poc, el que sembla “un conjunt d’atzars capritxosos” ens va oferint pistes per entendre el passat. Com va apuntar l’autor, també es podria parlar dels moments fallits, aquells que per l’atzar o per l’absència de personatges capaços de prendre les decisions adequades han conformat també la història. “Però això és tema per a un altre llibre”.
Ruiz-Domènec va fer ahir alguna cosa més que presentar el seu assaig, va fer una conferència. Va relacionar fets i èpoques, va viatjar al llarg de 25 segles i va descobrir les interioritats d’algunes veritats històriques. Va explicar que l’emblemàtica liberté no va ser una creació de la Revolució Francesa, sinó una expressió del poeta grec Èsquil. La paraula indepen
dència el va dur fins a George Washington i les seves primeres batalles contra els canadencs, que són
UNA ALTRA CRONOLOGIA L’autor escull períodes decisius que es prolonguen entre 15 i 30 anys
UN ALTRE SUPORT La guerra freda també s’explica a través de Fleming i el seu agent 007
a l’origen de la formació dels EUA. I fins i tot es va permetre un excurs irònic per recordar que el 9 de novembre, data de la consulta catalana, coincideix amb el 18 brumari de l’any VII (data del calendari republicà coincident amb el gregorià 9 de novembre del 1799). En aquesta data, Napoleó va donar un cop d’Estat que va posar fi a la Revolució Francesa.
La distància és la forma idònia per acostar-se a la història, com a àrbitre, desapassionadament. I en aquest cas amb l’avantatge d’haver escrit el llibre a tres mil metres d’altitud, a Bogotà, on Ruiz-Domènec va anar per impartir un curs universitari.