De sant Agustí a Marilyn Monroe

Ser breu és una manera de ser llarg. Per això és necessària una erudició que no aclapari l’interlocutor o, com en aquest cas, l’auditori. Menys encara si el públic és completament eclèctic i inclou el president del Grup Godó, Javier Godó, comte de Godó, en certa manera pare de la idea de La trama del pasado que ha escrit el –avui conferenciant– catedràtic d’història medieval de la UAB José Enrique Ruiz-Domènec, i que ha editat Ana Godó, a Libros de Vanguardia; si inclou el president del Cercle del Liceu, Ignacio García-Nieto, amfitrió de la nit, el de la Liceu Barcelona Opera House US Foundation, Francisco Gaudier, el director de la Fundació RBA, Joaquim Palau, el de La Vanguardia, Màrius Carol, la directora de la Fundació Príncep de Girona, Mònica Margarit, escriptors com Carme Riera, Luis Racionero, Robert Saladrigas, Antoni Puigverd, Juan Antonio Masoliver Ródenas, Pepe Ribas, Toni Iturbe o Luisjo Gómez, o editors com Clara Pastor.

De manera que RuizDomènec presenta el seu llibre en una entitat amb vocació de conservar les essències –imprescindible corbata– però també de dinamitzar un lloc fabulós, atapeït d’història i cultura com és el Cercle del Liceu, amb activitats com la d’ahir a la nit, com remarca García-Nieto a l’inici de l’acte.

Un lloc on un catedràtic d’història sigui capaç de parlar durant quaranta minuts sense ni un paper, teixint un discurs erudit i assequible en el qual apareixen sant Agustí i Marilyn Monroe, i també Jane Austen, Tucídides, Juli Cèsar, Carles V, Frederic el Gran, Voltaire, Maquiavel, George Washington, Èsquil, Alaric, Haydn, Stefan Zweig, Mozart, Emile Zola, Karl Marx, Kandinski, Pablo Picasso, Malévitx, Schomberg, Ian Fleming, Tony Judt, Isaiah Berlin, John Fitzgerald Kennedy, Onassis... sense que aquest sigui sens dubte l’ordre d’aparició, encara que podria ser-ho i el discurs quedaria igual de cosit.

Tots aquests personatges trufen un relat on l’autor narra com neix la idea d’independència (“els sona?”), l’Estat propi (“ai, perdó”) i el 18 brumari, la data –al calendari republicà francès– del cop d’Estat de Napoléo, i que ve a ser, dit també sense connotacions... el 9 de novembre.