Víctor, queda’t
Cop per l’esquena, a la part posterior del Barça, a la més criticada, en aquesta que es cataloga com la més feble però que, tot i això, no és la més golejada d’Europa. El millor d’aquesta defensa, el futbolista que porta inicials de victòria (VV), Víctor Valdés, va viure ahir una derrota particular important, potser la més important de la seva vida i en un dels moments més transcendentals de la seva carrera, en l’esprint final de la Lliga, a punt de jugar els quarts de final de la Champions, i amb el Mundial del Brasil a tocar. Però també quan havia decidit des de fa mesos no continuar al club que és la nina dels seus ulls. Valdés va patir ahir una d’aquestes lesions que amarguen qualsevol futbolista: lligaments creuats. Una lesió que l’aparta dels terrenys de joc durant almenys mig any.
Ningú no sap si Valdés ja te-
És com si el destí volgués avançar als culers el que serà el Barça sense el porter
nia equip emparaulat per jugar la pròxima temporada. Ell, almenys, veia molt clar la decisió: no volia continuar al Barça, volia canviar d’aires, conèixer altres cultures va arribar a dir. Pot ser que el nou club l’accepti tal com està. Total, només perdria uns mesos de la pròxima temporada.
Però si imaginem que no ha signat amb cap club llavors li toca al Barça moure una altra vegada fitxa. Li toca a Josep Maria Bartomeu, president del Barça, oferir-li una proposta perquè continuï en el club en què ha crescut. Aquesta directiva ja ha tingut detalls generosos amb algun jugador que ha patit lesions o malalties importants. Amb Cuenca, Afellay i, sobretot, Abidal, a qui es va ampliar el contracte en el mateix moment que es va saber que li havien de fer un trasplantament. Sempre decidirà Víctor, però toca fer-ho.
La lesió d’un dels millors porters del món no només entristeix el barcelonisme pel que ha significat Víctor Valdés per a l’equip, sinó també perquè el Barça es queda sense un dels seus pilars més importants. De vegades el destí et juga aquestes passades. En un moment important de la temporada, quan es decideixen les competicions, pateix una pèrdua que sempre ha estat garantia de confiança. Però el destí s’ha entossudit a avançar als barcelonistes com serà el futur sense el porter que ha donat molts punts i ha contribuït als èxits de l’equip. Martino ja va anunciar que no hi haurà fitxatge. Fa bé el tècnic barcelonista una altra vegada. Pinto mereix confiança.