La seqüela dolorosa del clàssic
Un Sevilla efectiu remunta contra un Madrid que perd sis punts en tres dies
Sis punts en tres dies respecte al Barça i l’Atlètic ha perdut un Reial Madrid que diumenge somiava destrossar i ara se li escapoleix la Lliga. Si el cop anímic del clàssic va ser dolorós, el d’ahir pot ser definitiu. El conjunt blanc va dominar al Sánchez Pizjuán i es va avançar al marcador, però no va tenir pólvora per sentenciar i el Sevilla li va aplicar la seva pròpia medecina, allò que en diuen punch. En dues arribades de contraatac, Bacca va fer dos gols que van fer estèril el monòleg madridista, ortodox al començament i farcit de nervis al final del partit.
Que el Madrid va quedar en situació realment incòmoda després del clàssic ho demostra el fet que Ancelotti, a diferència de Martino i Simeone, ahir no va fer cap rotació. El tècnic italià va desplegar el millor del seu catàleg, l’onze del clàssic amb les excepcions dels sancionats Di María i Ramos, a qui van substituir Illarramendi i Varane. El club blanc va esgotar els recursos burocràtics per obtenir una suspensió cautelar del partit de càstig a Ramos, però en darrera instància el Tribunal Administratiu de l’Es- port va ratificar les decisions dels comitès d’apel·lació i competició i el defensa andalús va haver de veure el partit des d’una llotja.
Un partit que, afavorit per la inconsistència del mig del camp sevillista, el Reial Madrid va comen- çar amb una bateria d’oportunitats. La primera per a Bale i tres més per a Benzema en menys de 12 minuts. Va voler reivindicarse aviat el Madrid i finalment va trobar el gol a pilota aturada. Una falta de Cristiano va impactar al braç de Bacca, l’esfèrica va canviar completament la trajectòria i es va introduir a les xarxes d’un Beto atònit. Va ser una recompensa perseguida que va fer augurar un partit d’incontestable domini madridista. El Sevilla va persistir en la seva fragilitat en la medul·lar. Rakitic, l’únic supervivent de l’onze que la temporada passada va batre el Madrid (1-0) al Pizjuán, tenia massa territori per ocupar i quan hi ha excés de feina és lògic que no s’acabi de controlar tot bé. Amb tot, és impossible imaginar millor jugador per al Sevilla que el migcampista croat.
Sense avís previ, sense haver proposat una millora en el pla, els d’Emery van trigar només cinc minuts a empatar gràcies a una pèrdua d’Alonso, seguida d’un desplegament esplèndid al contraatac. Reyes va trotar per la dreta, va veure la cursa de Bacca i va facturar la pilota a l’àrea, on el colombià va superar per velocitat dos defensors i va batre per sota Diego López. Sense ostentacions de fluïdesa, el Madrid va perseverar i el Sevilla va haver d’apel·lar al porter. Beto va rebutjar un míssil de Cristiano des de la frontal i va desbaratar un mà a mà contra Bale. Seguidament, la jugada estranya de la nit, una rematada acrobàtica de Ronaldo que va arribar sense força al pal i la pilota va quedar morta a la línia de gol.
La segona part va ser un monòleg madridista contra un Sevilla enclaustrat, però una genialitat de Rakitic, un control estel·lar al mig del camp contra Pepe i un servei en safata a Bacca va suposar la sentència local. Poc habituat a remar contra corrent, el Madrid no va trobar el to, li va venir la por i es va anar precipitant a poc a poc cap a la derrota.