Costa manté viva la festa
L’Atlètic va patir molt més del que es preveia contra un Granada que va aguantar una hora
L’Atlètic va mantenir el lideratge en la seva primera defensa després d’una victòria molt treballada davant el Granada, que va vendre cara la pell i va tenir les seves opcions durant molts minuts. L’equip de Simeone, com acostuma a fer, es va imposar ja en el segon temps després d’una gran tasca de desgast. El partit va tenir el mateix aire que el que l’Atlètic va guanyar fa poques setmanes a l’Espanyol.
Simeone va dir la vigília que rotaria, però no ho va fer. Va jugar Insúa en lloc del sancionat Filipe Luis i Cebolla Rodríguez per Koke en la primera vegada que l’uruguaià sortia d’inici a la Lliga. Això va ser tot, perquè Tiago i Mario Suárez es poden tenir indistintament per titulars.
El Granada venia al Calderón en ratxa, allunyat dels llocs de descens. Aquests equips que no es juguen res a hores d’ara són com una moneda a l’aire. Tant juguen destensats i són presa fàcil com els dóna per desinhibir-se i anar a totes. Això últim va ser el que va fer el quadre d’Alcaraz, que va aprofitar la nit com una oportunitat per lluir-se. Si alguna cosa té el Granada és una bona estructura defensiva a la qual s’afegeixen uns quants jugadors amb bon toc que van al seu aire, com Brahimi o El Arabi. Si estan inspirats poden apallissar a més d’un. En qualsevol cas l’Atlètic no és equip que es confiï. Simeone és expert en què ningú no es distregui. Potser no tingui un equip farcit de talent i brillantor, però si cal posar-se la granota de feina el que li sobren són voluntaris.
Bastant allunyat l’Atlètic de la seva millor versió, sobretot mancat de profunditat, el partit va ser una sorda lluita al centre del camp que va acabar la primera part sense un vencedor clar, sense gairebé ocasions, un gol anul·lat als locals, alguna cavalcada de Diego Costa, algun xut llunyà d’Arda i Gabi mal dirigits, tot això combinat amb d’un parell de contracops del conjunt andalús i molts córners.
La lògica deia que després d’una primera part tan feixuga l’Atlètic acabaria imposant-se en la segona. Al cap i a la fi moltes vegades l’estat de necessitat ajuda a decantar la balança i els ma
talassers es jugaven ni més ni menys que la Lliga. Tot i això, va començar la segona part igual i al cap de deu minuts Simeone va refrescar el seu equip canviant el Cebolla per Sosa a la recerca de més profunditat per l’extrem. De seguida va entrar Diego Ribas per Arda, ara amb l’objectiu de tenir més passada entre línies.
El gol va arribar passat el primer quart d’hora en la típica jugada del laboratori del Cholo. Va
EL LABORATORI DEL CHOLO El gol de l’Atlètic va arribar una altra vegada en una jugada a pilota aturada, en un córner
POQUES ROTACIONS Simeone va jugar amb l’equip de gala i només va donar descans a Filipe Luis per sanció i a Koke
servir d’angle Sosa i Miranda i Diego Costa van saltar per picar de cap, però va ser Costa el més hàbil per rematar i obrir el marcador. Fet el més difícil, l’Atlètic no va fer cap pas enrere. Amb mitja hora per endavant ho hauria pogut pagar molt car. Simeone va retirar Villa, molt apagat ahir a la nit, per Raúl García i va reforçar el centre del camp.
El Granada també va allargar línies, però ja sense forces i amb poca fe. A aquella hora el Calderón vivia una gran festa amb les notícies que arribaven de Sevilla i la nova derrota del Madrid. Mentrestant, l’Atlètic continuava atacant i conservant la pilota, però amb l’alforja al coll, anant amb compte de no deixar mai desprotegida la seva defensa.
Els últims deu minuts van ser els més avorrits del partit per la impotència visitant. L’Atlètic de Madrid va descomptar minut a minut i se’n va anar molt feliç.