L’epicentre del sisme
El Bundesbank, banc central alemany, fa uns quants mesos que està amoïnat perquè al seu país s’estan conjurant tots els elements que defineixen una incipient bombolla immobiliària. Malgrat que aquest diagnòstic hauria de disparar totes les alarmes en l’antiinflacionista cultura alemanya, aquesta mateixa setmana la institució que presideix Jens Weidmann, un falcó contra les pujades de preus, diu que el Banc Central Europeu (BCE) podria haver de comprar actius per fer front a la pujada de l’euro i l’amenaça de deflació (caiguda generalitzada i sostinguda en el temps dels preus).
Amenaça de deflació a l’eurozona, el gran tema de debat de la premsa financera internacional, especialment per les negatives conseqüències que podria tenir per als països més endeutats, entre els quals, només faltaria, Espanya.
El capitalisme no pot viure sense certes dosis d’inflació. Les pujades de preus estimulen la despesa, el consum eleva encara que només sigui en aparença els beneficis de les empreses i, per aquest camí, estimula la inversió i, al final, el creixement de l’economia i l’ocupació. Sense inflació, tot just hi ha creixement, les inversions es descarten i els deutes són més pesats, atès que els ingressos de tots, des de les empreses fins als assalariats, es redueixen, mentre que les quotes dels préstecs es mantenen constants.
Tornant al principi. A Frankfurt, que a més de tenir-hi les seus el BCE i el Bundesbank és una de les ciutats d’Alemanya on és més visible l’alça vertiginosa de preus dels immobles, es preocupen justament pel contrari, la deflació. Mentrestant, a Madrid, al Palau de la Moncloa per ser més concrets, els estrategs econòmics asseguren que aquestes preocupacions són per... la baixa demanda interna d’Alemanya.
El consens general és que, justament, el que motiva les meninges dels guardians de l’euro és com evitar que la caiguda de preus escanyi la balbucejant recuperació de les economies
Mentre a Frankfurt preocupa la possible deflació al sud, a la Moncloa pensen que el problema és alemany
més endeutades, entre les quals Espanya ocupa una posició destacada.
Aquest pot ser un dels motius pels quals Juan Rosell, el president de la patronal CEOE, ha avançat aquests dies que, en termes generals, els salaris ja han baixat prou, ja que si continuen amb la tendència dels últims temps, als empresaris que operen al mercat espanyol no els quedarà altre remei, davant la falta de clients, que vendre les seves empreses a baix preu a algun postor estranger.
L’informe emès ahir pel Banc d’Espanya pren nota d’aquests perills. Aquí reconeix les limitacions de la demanda; allà, el perill que la inflació sigui massa baixa... Però la seva conclusió és que malgrat això tot acabarà anant millor del que es preveia. Deu ser perquè fia el gran problema a la cura del BCE.