Brussel·les preveu més creixement per a Espanya
La Comissió espera una alça del 2,1% el 2015, superior a la del Govern Rajoy Adverteix que l’atur es reduirà menys i rebutja que es rebaixin impostos
Brussel·les va sorprendre ahir en anunciar que preveu que l’economia espanyola creixerà l’any que ve un 2,1%, tres dècimes més que la previsió del Govern del PP. En canvi, creu que l’atur baixarà menys i que no s’haurien de reduir impostos.
Més creixement econòmic amb menys ocupació. És el que espera la Comissió Europea de l’economia espanyola els propers dos anys, una previsió que xoca amb l’aprovada la setmana passada pel Govern espanyol.
El “llegat de la crisi” –com Brussel·les anomena el complicat quadre macroeconòmic que deixen darrere seu dues recessions i una crisi de deute no resolta– és especialment pesat en el cas d’Espanya. “La correcció dels desequilibris avança però els elevats nivells de deute continuen frenant el creixement”, afirma l’Executiu comunitari en les previsions econòmiques de prima-
MESURES COMPENSATÒRIES? Brussel·les avisa que si es rebaixa l’IRPF el dèficit es dispararà al 6,1% el 2015 XOCS EXTERNS Segons la Comissió, els riscos més grans per a l’economia europea vénen de fora
vera, que es van publicar ahir.
Brussel·les espera que la riquesa espanyola avanci l’equivalent a un 1,1% del PIB aquest any i un 2,1% el pròxim, una previsió més potent que la del propi Govern espanyol, que vaticina un creixement de l’1,2% per al 2014 i un 1,8% per al 2015. Luis de Guindos, ministre d’Economia, va recordar ahir a Brussel·les que això significa que “per primera vegada des de l’inici de la crisi, l’economia espanyola creixerà més que la mitjana de la zona euro i crearà més ocupació”.
D’acord amb la Comissió Europea, aquestes dades no es traduiran en una reducció de la taxa d’atur tan alta com la que espera l’Executiu de Mariano Rajoy. Mentre Madrid calcula que l’atur caurà a un 24,9% aquest any i un 23,3% el 2015, Brussel·les augura un 25,5% i un 24%, respectivament. Aquesta nova previsió, tot i això, millora al voltant de mig punt el que la institució vaticinava al febrer. “La situació de l’economia espanyola continua sent greu, en particular en termes d’atur”, va comentar el comissari europeu Siim Kallas, que substitueix Olli Rehn a la cartera d’Afers Econòmics durant la campanya electoral europea.
Kallas va eludir pronunciar-se sobre el marge de maniobra que té el Govern per dur a terme la rebaixa promesa de l’IRPF el proper any o si hauria de compensar la mesura amb ajustos fiscals addicionals, ja que encara no ha pogut avaluar l’impacte de les mesures incloses en el programa d’estabilitat remès per Madrid la setmana passada.
Les xifres de l’Executiu comunitari indiquen que si la baixada d’impostos es duu a terme sense “mesures addicionals”, el dèficit es dispararà fins al 6,1%, mentre que el Govern afirma que baixarà un 4,2%. Guindos va assegurar que aquest objectiu s’assolirà gràcies a “altres factors” que Brussel·les encara no té en compte, entre els quals la recaptació” més gran que espera aconseguir l’Executiu mitjançant la reforma fis- cal, que inclou un IRPF “completament nou” que suposarà “una important reducció de la càrrega fiscal per als contribuents”. El programa d’estabilitat del Govern recull diverses opcions per augmentar la recaptació mitjançant noves alces fiscals.
“Les perspectives de l’economia europea continuen sent bones”, va defensar Kallas en anunciar una pujada del PIB de l’1,2% per a aquest any i l’1,7% per al pròxim. Les perspectives de creixement per a les seves principals economies, tot i això, són dispars: un avanç del PIB de l’1,8% per a Alemanya però de només el 0,6% per a Itàlia o l’1% per a França aquest any. A més, el baix nivell d’inflació que registra la zona euro fa “més difícil” que els “països vulnerables” duguin a terme “el necessari ajust de competitivitat i reducció del deute”, indica l’informe de la Comissió Europea. Però quan falta menys d’un mes per les eleccions al Parlament Europeu, Brussel·les va passar de puntetes sobre dades com l’escalada del deute públic a Grècia (es preveu que aquest any assoleixi el 177% del PIB, gairebé 50 punts més que abans de ser rescatada) o la persistència d’enormes divergències en la taxa d’atur (al voltant d’un 5% a Alemanya i Àustria el 2015, un 24% en el cas d’Espanya i Grècia).
Segons el parer de la Comissió Europea, els problemes per a l’economia europea poden provenir de xocs externs, per “les tensions externes i la incertesa que ens envolta, en especial en relació amb la crisi d’Ucraïna”, va dir Kallas. En el cas d’Espanya, es tem pel refredament de les economies llatinoamericanes.