Rutina de guerra a l’est d’Ucraïna
Rússia avisa que el conflicte posa en perill la pau a Europa
Milicians prorussos de Donetsk s’enduen detingut un home que se suposa que és partidari de Kíev. L’exèrcit ucraïnès intentava ahir a la nit recuperar el bastió de Sloviansk.
Que la pau a Europa està en perill semblava clar des que la crisi d’Ucraïna es va convertir en l’enfrontament més greu entre Rússia i Occident d’ençà que la caiguda del mur de Berlín va marcar el final d’aquell període de guerra freda. Però Rússia ho va tornar a assenyalar ahir després d’una violenta jornada al sudest d’Ucraïna. L’exèrcit, enviat pel govern provisional de Kíev, es va enfrontar als rebels prorussos en l’intent d’aconseguir el control de la ciutat de Sloviansk, província de Donetsk.
Després d’un diumenge en relativa calma, la lluita es va intensificar ahir als voltants de Sloviansk, un centre urbà de 119.000 habitants, a mig camí entre les tres grans ciutats russòfones de l’est d’Ucraïna: Donetsk, Luhansk i Khàrkiv. Segons va confirmar el Ministeri de Defensa ucraïnès, ahir l’exèrcit va perdre el seu quart helicòpter des de divendres passat.
Segons una nota oficial, l’aparell va ser abatut per foc de metralladora i es va estavellar contra un riu a prop de la ciutat. Els ocupants en van sortir amb vida. En altres escaramusses, quatre militars van resultar morts i trenta ferits pels rebels de les milícies prorusses que manen a la ciutat des del 12 d’abril. Un portaveu dels rebels va informar l’agència russa Interfax de vint milicians morts i “desenes de ferits entre la població civil”.
Des del 6 d’abril, els activistes prorussos van començar a ocupar edificis oficials a diverses ciutats de l’est d’Ucraïna, especialment a la província de Donetsk. Contraris al govern provi- sional de Kíev, que titllen de “feixista” per haver arribat al poder després d’una rebel·lió armada a la capital d’Ucraïna a finals de febrer, advoquen per separar-se d’Ucraïna o per aconseguir una àmplia autonomia. L’autoproclamada República Popular de Donetsk pretén fer un referèndum diumenge vinent per decidir el futur estatus de la regió.
Rússia nega les acusacions de Kíev i dels països occidentals en el sentit que intenta enfonsar aquest país de 46 milions d’habitants dirigint la rebel·lió a través de la frontera, com va fer al març abans d’annexionar-se Crimea.
En un informe publicat ahir pel Ministeri d’Afers Exteriors rus, el Kremlin demana a la comunitat internacional que el conflicte d’Ucraïna no tingui “conseqüències per a la pau a Europa, l’estabilitat i el desenvolupament democràtic”. En el do- cument, Rússia acusa de la violència forces “ultranacionalistes, extremistes i neonazis”.
Moscou atribueix aquests qualificatius a les noves autoritats de Kíev perquè entre els grups que van donar suport a la revolta que va fer caure el president Víktor Ianukóvitx hi havia partits i moviments ultranacionalistes com Svoboda (Llibertat) i Pravi Séktor (Sector de Dretes).
“Kíev i els seus patrocinadors occidentals estan provocant un bany de sang, i es mereixen la responsabilitat directa per això”, va assegurar dissabte el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
L’informe, anomenat Llibre blanc sobre les violacions dels drets humans i l’Estat de dret a Ucraïna, és l’últim capítol d’una guerra d’informació paral·lela al camp de batalla en el terreny o a la baralla política i diplomàtica.
Mentre Kíev i els seus aliats acusen Moscou d’orquestrar aquesta rebel·lió per controlar aquesta exrepública soviètica després de l’annexió de Crimea, o repeteixen diàriament que Moscou acumula fins a 40.000 tropes a la frontera disposades a envair Ucraïna, les autoritats russes culpen de tota la violència les accions d’un govern que no reconeixen. Per Moscou el president legítim d’Ucraïna continua sent el deposat Víktor Ianukóvitx, avui refugiat a Rússia.
El portaveu Peskov va dir ahir que l’informe té per objectiu cridar l’atenció de les organitzacions judicials internacionals. Els redactors russos de l’infor-
me esmenten la mort de 77 persones a Kíev en els aldarulls que al febrer van acabar amb el canvi de poder. Moscou atribueix aquestes morts als oponents del deposat Ianukóvitx, mentre que Kíev les imputa als franctiradors de la policia. També recull una secció les “interferències” estrangeres. I esmenta les visites de polítics occidentals a la Maidan. Apareix una foto de Victoria Nuland, sotssecretària d’Estat dels Estats Units, amb la llegenda: “Repartiment de galetes”. I cita “informes” que diuen que el seu ministeri “va dirigir” les protestes.
El ministre de l’Interior ucraïnès, Arsén Avàkov, va expulsar ahir del càrrec el cap de la policia d’Odessa i va enviar forces especials per prendre el control de la ciutat després de la tragèdia de divendres, quan van morir 46 persones, la majoria manifestants prorussos que es van refugiar a la Casa dels Sindicats després d’enfrontar-se a partidaris de la unitat d’Ucraïna. Aquests van llançar còctels molotov a l’edifici, que va acabar cremant. Els dos bàndols s’acusen mútuament dels fets.
La tragèdia va marcar una línia vermella i va començar a fer témer que el conflicte s’estengui a altres regions i es converteixi en una veritable guerra civil.
Potser sí que la pau a tot Europa no corre perill i, com apunten alguns pensadors, el que passa és que estem arribant a una altra etapa de la guerra freda, que no s’hauria acabat mai. De moment, són els ucraïnesos els que han perdut la pau.
http://goo.gl/uVPbOJ