Reestrena dels mercats de Sants i la Boqueria
La setmana que ve reobre el de Sants, que acaba de ser remodelat després de quatre anys i mig d’obres A l’estiu s’acaben les reformes a la Boqueria i Sant Martí, i abans de finals d’any, al Guinardó
Quan falta una setmana perquè torni a obrir la seva xarcuteria al renovat mercat de Sants, Eleuterio Galinsoga diu que “això no és cap mercat; és una catedral”. La instal·lació municipal de Sants és, efectivament, un edifici modernista notable. Inaugurat el 1913, i ja llavors hi havia l’avi de Galinsoga venent botifarres, sempre ha mantingut el seu paper de referència comercial i ciutadana al barri, però va anar empitjorant en condicions d’ús, alhora que anava perdent elements arquitectònics i la seva teulada s’espatllava. A finals del 2009 els comerciants van deixar les parades i es van traslladar a l’envelat provisional a la rambla de Badal. Llavors va començar la remodelació d’aquest edifici de Pere Falqués i Antoni de Falguera, una gran reforma a càrrec de l’estudi d’arquitectura Pb2, dirigit per Josep Llobet i Bach. Han passat quatre anys i mig. Les parades ja tenen els rètols ben col·locats, queda per acabar alguna porta, recol·locar alguna barra. Galinsoga, que presideix l’associació de comerciants del mercat, resumeix la seva impaciència: “Tots, els comerciants i els clients, ja tenen ganes de ser-hi”.
El nou mercat de Sants obrirà les portes, amb gairebé 40 parades de venda i un supermercat, dimecres vinent, 14 de maig. Ho farà sense celebracions, ni inauguracions protocol·làries, per- què estan prohibides en període electoral. Ja hi haurà algun acte oficial presidit per l’alcalde quan passin les eleccions al Parlament Europeu.
La recuperació del mercat de Sants, tot i que des del 1991 hi ha hagut remodelacions de mercats municipals, destaca com la primera d’una sèrie de reobertures.
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona té un calenda- ri de finals d’obres més carregat del que és habitual. A l’agenda del regidor de Comerç de Barcelona, Raimond Blasi, hi ha el mercat de Sant Martí, que acabarà la seva reforma d’aquí tot just dos mesos. En aquest cas les obres s’han fet per fases, sense canviar d’ubicació els comerciants. També hi ha el de la Boqueria, situat a la Rambla i ja remodelat en la seva pràctica totalitat, al qual li falta l’entrada en servei, al juliol, de les cambres frigorífiques i altres detalls de la seva àrea logística, i una mica més endavant, el mercat del Guinardó, que també va caldre traslladar per començar l’any 2010,
una construcció nova que tornaria a quedar aturada per falta de finançament, i que es podrà culminar a finals d’aquest 2014.
Blasi destaca la seva satisfacció per la política de reformes i millores dels mercats municipals, un patrimoni de Barcelona sense equivalents en altres ciutats similars. “És de les poques coses que generen consens, malgrat algunes dificultats”. No endebades, el govern municipal de CiU gairebé no ha variat la línia iniciada pels ajuntaments d’esquerra, iniciatives a què CiU donava suport des de l’oposició.
La política de mantenir i renovar els mercats municipals ha tingut i té, en efecte, un ampli consens. Hi ha hagut i hi ha reticències en sectors del comerç d’aquests equipaments, afectat pels trasllats i els costos de les reformes. A l’entorn dels mercats, molt sovint les obres han suposat grans sacrificis sobretot per al comerç proper (com va passar amb les llargues obres a Santa Caterina i també a Sants). A més, és cert que a moltes instal·lacions municipals s’havia ar- ribat a una situació de decadència, amb moltes parades de venda tancades (Sants és un altre exemple d’aquest fenomen), de manera que amb les remodelacions es van eliminar i es van reobrir amb menys punts de venda.
El resultat de la reforma del mercat de Sants és notable, per a bé. El patrimoni arquitectònic, des de la sostrada fins als finestrals, s’ha realçat. I l’obra per obrir tres plantes al subsòl (amb un micropilotatge que va sus- tentar tot l’edifici original mentre s’excavava) ha estat especialment acurada. Al final, hi ha 3.000 m2 d’oferta comercial, un aparcament i un supermercat Mercadona. Altres marques de grans superfícies (Capra- bo-Eroski, Bon Preu, Super Estalvi, Sorli Discau, Consum, OpenCor, Carrefour, Grup Supeco i Activitats Organitzatives SL) són presents a 24 mercats municipals. Quan a la dècada dels 90 van començar a ins-
tal·lar-se aquestes superfícies comercials en equipaments municipals, com el de la Concepció a l’Eixample, cridava l’atenció i hi va haver moltes reserves, per la coexistència d’aquests establiments amb teòrics competidors com els paradistes “de tota la vida”. La coexistència va ser, finalment, convivència. Ja eren els nous temps i han canviat els hàbits de consum i s’ha d’aprendre a col·laborar-hi”, diu Galinsoga. “Són un complement de l’oferta i alhora un inversor que arriba a pagar fins a un terç de les reformes”, apunta el regidor Blasi, que afegeix que “no en tots hi haurà aquestes superfícies comercials, per exemple en el de Sant Andreu no està previst”.
Les obres a Sants, que han costat 9,8 milions d’euros, han complert els terminis que hi havia previstos. Però no sempre passa així. Hi ha hagut i hi ha notables retards, de vegades per problemes de finançament, com en el cas del Guinardó (un pro-
ENDARRERITS El mercat del Ninot reobrirà el 2015 i el de Sant Antoni el 2016
EN CARTERA Vall d’Hebron, Bon Pastor, Abaceria, Sant Andreu i Galvany seran els següents
jecte d’equipaments amb la Generalitat, que al final no va posar-hi els recursos necessaris) o pel respecte a troballes arqueològiques. Aquest és el cas dels mercats del Ninot i de Sant Antoni.
Al mercat del Ninot, les obres del qual van començar el 2010, es van interrompre el 2102 i es van reprendre el 2013, ara es treballa excavant el subsòl, on hi haurà un aparcament, una zona de càrrega i descàrrega i un supermercat. La previsió actual és que d’aquí un any, aproximadament, pugui obrir. Les obres hauran costat uns 16,6 milions d’euros.
El cas del mercat de Sant Antoni és el més clar de la complexitat i la mancança. És un dels més grans i populars de la ciutat. les obres es van iniciar el 2009, per acabar en principi el 2011. Hi va haver problemes de finançament i restes arqueològiques. Els treballs es van paralitzar el 2012, es van reprendre i ara s’actua en la fonamentació d’un edifici que se sustenta per pilars. Només aquest 2014 disposa d’un pressupost de 14 milions d’euros, però quan s’acabi el 2016 haurà costat 60 milions.
La remodelació de mercats com els de Vall d’Hebron, Bon Pastor, Abaceria, Galvany i Sant Andreu queden una mica més lluny en el calendari. En els dos primers s’està en la fase de redacció dels projectes executius, de manera que l’any que ve, o a tot estirar el 2016, podrien començar les obres, per acabar el 2018. És un cronograma aproximat, però una mica més concret que el dels mercats de l’Abaceria a Gràcia, el de Galvany a Sant Gervasi i el de Sant Andreu, per als quals encara no hi ha projectes base, que ben aviat sortiran a concurs. En principi s’han de renovar durant el pròxim mandat municipal, però no es tractarà pas sempre d’una reforma total. A Galvany es pensa en una reforma per fases, sense traslladar els comerciants. En el cas de l’Abaceria, en canvi, és gairebé segur que caldrà aixecar una carpa provisional, potser al passeig de Sant Joan.