Carme Elias
L’actriu protagonitza al teatre Akadèmia un monòleg dirigit per Guido Torlonia
ACTRIU
Carme Elias encarna des d’avui al teatre Akadèmia Diana Vreeland, oracle de la moda durant dècades, primer des de Harper’s Bazaar i després des de Vogue. Elias protagonitza Al galop, dirigida per Guido Torlonia.
Era l’emperadriu de la moda. La divina. Va donar els seus consells a Wallis Simpson i a Jackie Kennedy. Va descobrir models com Marisa Berenson, Lauren Hutton o Veruschka. I va convertir Richard Avedon en un dels fotògrafs més famosos del seu temps. Era Diana Vreeland (1903-1989), i va exercir el seu poder primer des de la revista Harper’s Bazaar i després des de Vogue, que va convertir en una revista mítica i un oracle de la moda. I quan la van acomiadar el 1971, ja amb 68 anys, encara no veia el moment de parar: es va convertir en l’assessora de moda del museu Metropolitan i va realitzar exposicions memorables. I, amiga d’Andy Warhol, anava perfectament maquillada i vestida a la discoteca Studio 54 ja septuagenària. Diana Vreeland mai no va baixar del cavall i des d’avui i fins al dia 25 l’actriu Carme Elias la reviu al monòleg Al galop, de Mark Hampton i Mary Louise Wilson, al petit teatre Akadèmia.
Un monòleg en el qual la totpoderosa Vreeland parla de la seva vida i de la moda, i que pronuncia tot just quan ha estat expulsa- da del seu tron a Vogue, ha realitzat un petit viatge per la seva adorada Europa i prepara un sopar per a amics amb el qual descobrirà que una vegada s’ha acabat el poder algunes amistats comencen a desaparèixer, subratlla el di- rector de l’obra, l’italià Guido Torlonia, que ja havia dirigit aquesta obra a Florència el 1997, quan encara no es representava per tot Europa, a partir d’un encàrrec de la família Ferragamo.
I justament una altra mecenes fa possible ara que en un teatre tan petit –però potent– com l’Akadèmia, amb només 70 localitats, situat al costat de la plaça de Francesc Macià de Barcelona, hi hagi una intèrpret d’excepció com Carme Elias, un director italià, una altra gran traducció de Joan Sellent i una escenografia exquisida i luxosa realitzada per Ramon Ivars que recrea el saló de la casa de Vreeland. Un saló, diu Torlonia, que ara és “un teatre dins del teatre” i que ella anomenava “el seu jardí de l’infern” i estava presidit per tons vermells, flors i cargols de mar.
La mecenes és la famosa dissenyadora de joies italiana Elsa Peretti, que va conèixer Vreeland. Peretti, que té casa a Barcelona i és la patrocinadora fins ara oculta que ha permès funcionar l’Akadèmia durant aquests anys, va veure Al galop en una capital europea i va suggerir que es muntés al teatre que ella impulsa. I la seva fundació i la fundació Nando Peretti, dedicada al seu pare, han posat els diners que han permès una escenografia que posen de ple l’espectador al món de Vreeland. Han posat això i la veu de Peretti en off com l’assistent. A més, el responsable del vestuari, el dissenyador d’alta costura Andrés Andreu, també va conèixer Vreeland al Metropolitan el 1974 i l’admirava.
Una obra molt especial, doncs, que Elias afronta, diu, amb emoció i cautela perquè es tracta d’un monòleg i tota la responsabilitat recau sobre ella. I perquè representa un personatge fascinant. “És divertida, graciosa, un belluguet”, assenyala. Una visionària capaç de fabricar el seu propi futur. Una dona que, recorda Torlonia, viu a l’obra un moment de crisi, però que al final, amb gairebé 70 anys, està plena de nous projectes. Un exemple molt apropiat, creu, per a la situació actual. “Després de Vogue farà al Metropolitan les més importants expo-
MECENES D’EXCEPCIÓ La dissenyadora italiana Elsa Peretti ha fet possible l’obra al petit Akadèmia VREELAND SEGONS ELIAS “És divertida, graciosa, un belluguet, una visionària que fabrica el seu futur”
sicions de moda realitzades fins aleshores, les va reinventar”, subratlla Torlonia, que indica que a l’obra hi ha moments amargs, perquè Vreeland se sent sola i el seu món trontolla, però que és capaç de passar a l’altre extrem i amb el seu peculiar humor recordar, com solia dir quan habitava allà, que “el que més m’agrada de viure a Londres és París”. “No tenia nostàlgia, mirava sempre al futur”, conclou Torlonia, que explica que tenen ja els drets per representar l’obra en castellà a la resta d’Espanya.