Abubakar Shekau
La guerrilla islamista nigeriana afirma en un vídeo que actua en nom de Déu
LÍDER DE BOKO HARAM
Shekau ha reconegut sense embuts que el seu grup terrorista islamista va segrestar 300 joves estudiants nigerianes fa tres setmanes i que pensa vendre com a esclaves les 230 adolescents que continuen en el seu poder.
El vídeo, de 57 minuts, permet fer-se una idea de l’infern. Diversos homes vestits amb uniformes de camuflatge, drets davant blindats i vehicles amb armament pesant, disparen les metralladores al cel mentre criden “Al·lahu Akbar” (Déu és el més gran). Al cap de poca estona pren la paraula l’únic que va a cara descoberta: és Abubakar Shekau, líder de la banda fonamentalista Boko Haram. “Jo he segrestat les vostres nenes”, diu, desafiador.
En aquest vídeo, enviat a l’agència Afp, el grup islamista radical va confirmar ahir per primera vegada que és el responsable del segrest massiu de més de 300 noies –de les quals almenys 230 continuen segrestades– en una escola de la població de Chibok, al nord-est de Nigèria.
Les alumnes, la majoria d’entre 15 i 18 anys, fa tres setmanes que són en mans dels seus capturadors i l’exèrcit admet que no sap on són. No sembla que els segrestadors, liderats per un il·luminat, hagin de compadir-se’n. Al vídeo, Shekau diu que les estudiants en primer lloc no haurien d’haver estat a l’escola sinó que ja haurien d’estar casades i a casa seva. Després justifica la seva acció perquè són ordres divines: “Déu m’ha ordenat que les vengui, elles són propietat seva, i jo duré a terme les seves instruccions”, assenyala.
En un altre moment del missatge, pronunciat en llengua haussa, àrab i anglès, el cap del grup radical, el nom dels quals significa “l’educació occidental és pecat”, es refereix a les nenes desaparegudes com a “esclaves que vendré al mercat”.
L’amenaça sembla una referència al costum gihadista de conver- tir en esclaves sexuals les dones capturades a l’enemic durant la guerra santa.
Boko Haram, que controla zones frontereres amb el Txad i el Camerun, vol instaurar una versió estricta de la xaria a tot el país i ha matat milers de persones des del 2009. Només aquest any n’han mort més de 1.500.
El vídeo aporta veracitat als testimonis que asseguraven haver vist les alumnes en punts de difícil accés del Camerun i el Txad. La zona és inaccessible i no es pot confirmar cap informació, però hi ha indicis que algunes noies ja han estat venudes com a esclaves sexuals al preu de vuit euros i mig per cap.
Diverses noies, així mateix, haurien estat obligades a contreure matrimoni amb combatents de Boko Haram.
L’angoixa i la indignació dels pares i familiars de les nenes augmenta a mesura que es coneixen les mitges veritats i la falta de traça del govern nigerià. Si poques hores després de l’atac del grup insurgent a l’escola un portaveu de les forces armades va dir que pràcticament totes les noies havien estat alliberades, ahir la policia va admetre que el 14 d’abril a la nit la banda es va emportar més de tres centenars d’alumnes en camions. D’aquestes, entre 230 i 276 continuen en captivitat. Un grup de 53 van aconseguir escapar-se quan un dels vehicles que les transportaven es va avariar.
Un mitjancer de la banda terrorista va assegurar que, malgrat la bravata d’ahir, Shekau està disposat a negociar l’alliberament de les noies a canvi d’un sucós rescat. Segons aquest contacte, dues noies haurien mort per picadures de serp, una vintena estan malaltes i s’ha obligat totes les nenes cristianes a convertir-se a l’islam.
El segrest massiu de noies per part del grup insurgent anuncia una deriva preocupant. En primer lloc, el segrest de dones sembla una revenja arran de la detenció per part de les forces nigerianes de diverses mullers i fills de membres sospitosos de Boko Haram. A finals del 2011, la dona i el fill de set mesos del mateix líder de la banda van ser capturats. La desaparició de les alumnes són el plat fred que ara serveix Shekau.
Per l’analista nigerià Tolu Ongulesi, Boko Haram tenia el suport de governadors i part de la població al nord-est, però ara s’ha convertit en un monstre incontrolable. I amb diversos caps. “No hi ha una única cara de Boko Haram. Ara es tracta de diversos grups dissidents, motivats per objectius i agendes diferents, una barreja de motivacions criminals, polítiques, religioses o de negoci”, explica.