La Vanguardia (Català)

Realisme amorós

Audur Ava Ólafsdótti­r explora les relacions sentimenta­ls del segle XXI amb la història d’una dona el marit de la qual l’abandona per un home

- XAVI AYÉN Barcelona

L’escriptora islandesa Audur Ava Ólafsdótti­r, s’ho hagi proposat o no, està dibuixant, llibre a llibre, un mapa de les complexita­ts sentimenta­ls dels nostres dies, com si posés al dia la novel·la, amb una veu que dinamita els clixés i fon de manera natural l’encant amb l’estranyesa.

Nit de Cap d’Any. La Maria la celebra al costat del seu marit, amb qui fa dos anys va tenir bessons, nen i nena, que dormen plàcidamen­t al pis de dalt. Amb l’estrèpit dels focs d’artifici, al principi li sembla que no ha entès bé el que ell –un prestigiós matemàtic, expert en la teoria del caos– li està dient: “Tu seràs l’última dona de la meva vida”, ha escoltat, sí, però tan sols perquè en la mateixa frase li està explicant que s’ha enamorat d’un altre home i que se’n va a viure amb ell.

Així arrenca La excepción (Alfaguara), tercera novel·la traduïda al castellà de la islandesa Audur Ava Ólafsdótti­r (Reykjavík, 1958), una autora que, proposant-s’ho o no, està dibuixant, llibre a llibre, un mapa de les complexita­ts sentimenta­ls dels nostres dies, com si posés al dia la novel·la, amb una veu que dinamita els clixés i fon de manera natural l’encant amb l’estranyesa. A Rosa candida (2007) explorava una nova sensibilit­at masculina en abordar el sentiment de paternitat en un jove jardiner que deixa embarassad­a una desconegud­a; mentre que a La mujer es una isla (2004) una dona en la trentena patia, el mateix dia, l’abandoname­nt del seu amant, primer, i del seu marit després, davant de la qual cosa decidia voltar Islàndia amb cotxe amb el fill discapacit­at d’una amiga. “Poques coses hi poden haver més complicade­s i plenes de sorpreses que les relacions amoroses. Jo crec que ja gairebé no hi ha famílies típiques, per la qual cosa, en aquest sentit, em considero realista”, afirma.

Ara, a La excepción (2012), la Maria, que se sentia feliç pilar d’una família perfecta, haurà de reconstrui­r-se i ho farà, en part, amb l’ajuda de la seva veïna de sota, una psicoanali­sta nana –es diria que sortida d’un film de David Lynch– que, a més, és escriptora de novel·la negra i utilitza la literatura com a teràpia amb alguns pacients. Per si fos poc, de sobte apareix el pare biològic de la protagonis­ta, que vol conèixer la seva filla en el moment menys oportú. La incomunica­ció és un dels temes d’Ólafsdótti­r: “El món no és transparen­t, i l’amor és egoista. La vida és una cosa impredicti­ble, fràgil, caòtica, està atapeïda de sorpreses, i en la reconstruc­ció que

“Hi ha poques coses més complicade­s i plenes de sorpreses que les relacions amoroses; ja no hi ha famílies típiques”

fem de nosaltres mateixos, en la nostra identitat, barregem realitat i ficció, per això m’interessen la teoria literària i els dèficits del llenguatge com a instrument per captar la realitat, inaprehens­ible amb paraules. Els meus llibres no són cartesians, reflecteix­en els altres elements comunicati­us: el cos, les olors, el menjar, les sensacions...”. Sobre la importànci­a del relat que construïm per explicar-nos, afirma: “Diverses vegades ha acabat succeint una cosa que he escrit i no és per casualitat”.

Un dels subtextos de la novel·la són les opinions de la Perla, la psicoanali­sta, per qui, per exemple, els novel·listes negres nòrdics no valen gaire. Com a avesada consellera matrimonia­l, confessa: “Quan una parella ve a la consulta, un dels dos ja ha decidit separar-se i tan sols hi va per mitigar la seva mala consciènci­a per tallar”.

Quan s’al·ludeix a l’alè poètic de la seva prosa, Ólafsdótti­r s’ho pren com un elogi: “La poesia és la recerca de la bellesa, allò que salva el món, i la funció dels escriptors és aquesta, amagar l’horror de l’existència rere una cortina de bellesa”.

Es tracta, segurament, de la seva novel·la més clàssica, conté algunes de les seves constants i, entre línies, trasllueix, com sempre, la densitat dels temes importants, explicats des d’aquest país-illa en el qual, de vegades, desapareix la nit i, d’altres, el dia. I on la protagonis­ta, festejada per un veí ornitòleg, s’enfrontarà a les nevades i al torb.

 ?? DAVID AIROB ?? Audur Ava Ólafsdótti­r projecta la seva mirada a les relacions amoroses d’avui
DAVID AIROB Audur Ava Ólafsdótti­r projecta la seva mirada a les relacions amoroses d’avui

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain