Realisme amorós
Audur Ava Ólafsdóttir explora les relacions sentimentals del segle XXI amb la història d’una dona el marit de la qual l’abandona per un home
L’escriptora islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, s’ho hagi proposat o no, està dibuixant, llibre a llibre, un mapa de les complexitats sentimentals dels nostres dies, com si posés al dia la novel·la, amb una veu que dinamita els clixés i fon de manera natural l’encant amb l’estranyesa.
Nit de Cap d’Any. La Maria la celebra al costat del seu marit, amb qui fa dos anys va tenir bessons, nen i nena, que dormen plàcidament al pis de dalt. Amb l’estrèpit dels focs d’artifici, al principi li sembla que no ha entès bé el que ell –un prestigiós matemàtic, expert en la teoria del caos– li està dient: “Tu seràs l’última dona de la meva vida”, ha escoltat, sí, però tan sols perquè en la mateixa frase li està explicant que s’ha enamorat d’un altre home i que se’n va a viure amb ell.
Així arrenca La excepción (Alfaguara), tercera novel·la traduïda al castellà de la islandesa Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958), una autora que, proposant-s’ho o no, està dibuixant, llibre a llibre, un mapa de les complexitats sentimentals dels nostres dies, com si posés al dia la novel·la, amb una veu que dinamita els clixés i fon de manera natural l’encant amb l’estranyesa. A Rosa candida (2007) explorava una nova sensibilitat masculina en abordar el sentiment de paternitat en un jove jardiner que deixa embarassada una desconeguda; mentre que a La mujer es una isla (2004) una dona en la trentena patia, el mateix dia, l’abandonament del seu amant, primer, i del seu marit després, davant de la qual cosa decidia voltar Islàndia amb cotxe amb el fill discapacitat d’una amiga. “Poques coses hi poden haver més complicades i plenes de sorpreses que les relacions amoroses. Jo crec que ja gairebé no hi ha famílies típiques, per la qual cosa, en aquest sentit, em considero realista”, afirma.
Ara, a La excepción (2012), la Maria, que se sentia feliç pilar d’una família perfecta, haurà de reconstruir-se i ho farà, en part, amb l’ajuda de la seva veïna de sota, una psicoanalista nana –es diria que sortida d’un film de David Lynch– que, a més, és escriptora de novel·la negra i utilitza la literatura com a teràpia amb alguns pacients. Per si fos poc, de sobte apareix el pare biològic de la protagonista, que vol conèixer la seva filla en el moment menys oportú. La incomunicació és un dels temes d’Ólafsdóttir: “El món no és transparent, i l’amor és egoista. La vida és una cosa impredictible, fràgil, caòtica, està atapeïda de sorpreses, i en la reconstrucció que
“Hi ha poques coses més complicades i plenes de sorpreses que les relacions amoroses; ja no hi ha famílies típiques”
fem de nosaltres mateixos, en la nostra identitat, barregem realitat i ficció, per això m’interessen la teoria literària i els dèficits del llenguatge com a instrument per captar la realitat, inaprehensible amb paraules. Els meus llibres no són cartesians, reflecteixen els altres elements comunicatius: el cos, les olors, el menjar, les sensacions...”. Sobre la importància del relat que construïm per explicar-nos, afirma: “Diverses vegades ha acabat succeint una cosa que he escrit i no és per casualitat”.
Un dels subtextos de la novel·la són les opinions de la Perla, la psicoanalista, per qui, per exemple, els novel·listes negres nòrdics no valen gaire. Com a avesada consellera matrimonial, confessa: “Quan una parella ve a la consulta, un dels dos ja ha decidit separar-se i tan sols hi va per mitigar la seva mala consciència per tallar”.
Quan s’al·ludeix a l’alè poètic de la seva prosa, Ólafsdóttir s’ho pren com un elogi: “La poesia és la recerca de la bellesa, allò que salva el món, i la funció dels escriptors és aquesta, amagar l’horror de l’existència rere una cortina de bellesa”.
Es tracta, segurament, de la seva novel·la més clàssica, conté algunes de les seves constants i, entre línies, trasllueix, com sempre, la densitat dels temes importants, explicats des d’aquest país-illa en el qual, de vegades, desapareix la nit i, d’altres, el dia. I on la protagonista, festejada per un veí ornitòleg, s’enfrontarà a les nevades i al torb.