Llibertat sense l’IRA
El president del Sinn Féin afirma amb rotunditat: “No tornarem mai al passat”
INTERNACIONAL
Gerry Adams ha recuperat la llibertat i la normalitat ha tornat a Irlanda del Nord. El president del Sinn Féin ha passat de les dependències de la comissaria d’Antrim a fer campanya electoral.
Compromís: Gerry Adams al carrer i tornada a la normalitat a l’Ulster. El president del Sinn Féin ha passat en un tres i no res de les dependències de la comissaria d’Antrim a fer campanya de cara a les eleccions europees, i la família de Jean McConville s’ha tornat a queixar que hi ha molta política i molt poca justícia per a les víctimes del terrorisme a la província.
El to dels republicans ha fet un tomb de 180 graus. Adéu a les amenaces de tombar les institucions autonòmiques de Stormont (entre les quals la policia) i suport absolut als acords del Divendres Sant i tot el que signifiquen: “La marxa enrere és impossible –va assenyalar el mateix Adams a la premsa internacional–. Som al 2014, no al 1981 ni al 1972. El passat és el passat i ho continuarà sent per sempre més”.
Amb tot, aquesta rotunda afirmació té un sentit molt diferent des de fora de les reixes que no pas des de dins. Fins que Adams va ser posat en llibertat diumenge a la tarda, els dirigents nacionalistes van posar sobre la taula una possible retirada del suport al Servei Policial d’Irlanda del Nord que hauria significat el col·lapse del Govern autònom i la tornada als temps ja llunyans en què l’Ulster era governat des de Londres.
Gerry Adams, que des que es va ficar en política ha estat interrogat en més d’una trentena d’ocasions sobre el seu paper en el conflicte, diu que li sembla “bé i normal que s’investiguin els crims no resolts del passat”, i que “precisament per això el Sinn Féin s’oposa a una amnistia general”. Una de les paradoxes de la situació imperant és que hi ha hagut perdó per als terroristes condemnats i que havien fugit, però no n’hi ha per a les persones contra les quals no s’han presentat mai càrrecs per un delicte concret, com seria el cas del líder republicà.
Una altra de les contradiccions és que el mateix Servei Policial d’Irlanda del Nord (PSNI), la Fiscalia de Belfast i el Govern britànic han decidit donar per tancades algunes de les principals matances en la història dels troubles comesos per les forces de seguretat de l’Estat, com la de Ballymurphy o el diumenge sagnant de Derry, amb l’excusa que és massa tard per trobar proves fiables, i en canvi han detingut Adams pel seu paper en successos ocorreguts ara fa 42 anys.
Els fills de Jean McConville anuncien una demanda civil per danys contra el líder republicà
El president del Sinn Féin es queixa sobretot de tres coses: la qualitat “deplorable” del menjar a la comissaria d’Antrim, la data de la seva detenció (just en plena campanya de les eleccions europees) i la naturalesa de les preguntes (referents més a la seva antiga pertinença a l’IRA que a l’assassinat de Jean McConville). Els fills de la vídua es lamenten, en canvi, que la qüestió s’ha polititzat i no han rebut la justícia que mereixen, i asseguren que presentaran una demanda civil per danys i perjudicis contra Adams.