La veritat sobre Saporta
Descobreixen l’origen real de Raimundo Saporta, impulsor del bàsquet i mà dreta de Santiago Bernabeu
Un llibre revela els misteris biogràfics de Raimundo Saporta, un dels homes més poderosos de l’esport espanyol. Va néixer a Constantinoble i no pas a París, i ni el seu pare era d’origen espanyol ni la seva mare era francesa.
Vaig néixer el 16 de desembre del 1926 a París, de mare francesa i pare espanyol. Quan la guerra [europea] vaig marxar a Espanya...”. El 1960, en una llarga entrevista al setmanari France-Football, Raimundo Saporta va desgranar els seus detalls biogràfics habituals, els que figuraven en la seva documentació oficial i els que es van transcriure fins al certificat de defunció, el 1997: havia nascut a París.
Tot i això, sempre hi ha hagut un tel de sospita en aquesta història. S’havia parlat de les arrels familiars jueves, de l’origen real dels seus pares, dels motius del precipitat viatge al Madrid dels anys quaranta...
La majoria d’incògnites s’han revelat completament arran d’una detallada investigació que han dut a terme Fernando Arrechea i Víctor Martínez Patón i que han donat a conèixer recentment a través de la revista Cuadernos de fútbol, de distribució per internet: Saporta va néixer a Constantinoble (l’actual Istanbul, Turquia) i ni el seu pare era espanyol d’origen ni la seva mare francesa de naixement.
Raimundo Saporta va ser un dels personatges més poderosos de l’esport espanyol, només comparable a Juan Antonio Samaranch. Es va acostar a l’esport en ocasió de les Noces d’Or del Reial Madrid, el març del 1952, sota la presidència de Santiago Bernabeu. Tenia 25 anys i li van encarregar organitzar un torneig de bàsquet que es va saldar amb èxit esportiu i sense la més mínima pèrdua econòmica, cosa que va impressionar Bernabeu. Dos mesos més tard Saporta ja era directiu (comptable) del Madrid i va començar una ascensió meteòrica: tresorer (1954), vicepresident (1962) i home d’absoluta confiança de Santiago. La seva intervenció directa va ser una de les claus de l’escandalós fitxatge de Di Stéfano i amb el pas dels anys va ser, en realitat, el president blanc a l’ombra. Després de la mort de Bernabeu, el
VERSIÓ OFICIAL Saporta sempre va dir que havia nascut a París, de pare espanyol i mare francesa LA TROBALLA El quadern de notes del Lycée Carnot de París el 1940 ha permès estirar el fil
1978, Saporta va dirigir la transició del club a la democràcia, tot i que amb unes idees una mica peculiars: “Unes eleccions no són desitjables; prefereixo una proclamació automàtica de l’únic candidat”, declarava llavors. Va ser també un dirigent imprescindible en l’expansió del bàsquet a Europa (vicepresident de la FIBA). Quant a les ocupacions personals, va començar com a empleat en una botiga d’electrodomèstics de la Gran Via madrilenya (“vaig deixar els estudis i la meva mare em va col·locar allà, com una lliçó; al cap d’uns anys n’era director i copropietari”, li agradava explicar). Després va entrar al Banco Exterior, on va ascendir fins a una de les direccions adjuntes a la presidència.
Però els seus orígens reals van quedar enterrats, fins que s’ha enllestit aquesta investigació. S’ha pogut certificar, amb això, que els pares de Saporta eren jueus sefardites, descendents directes de jueus expulsats d’Espanya el 1492. El pare, Jaime Saporta Magriso, va néixer a Salònica, i la mare, Simona Nahmias, a Constantinoble. Van tenir dos fills, Raimundo i Marcelo, tres anys més gran. La família es va traslladar a París, on s’ha pogut localitzar l’únic rastre fiable del naixement de Raimundo a Istanbul: les seves fitxes escolars al Lycée Carnot dels anys 1938, 1939 i 1940, on s’indica clarament que l’alumne va néixer a Constantinople i és de nacionalitat espanyola. Això és així perquè el pare dels Saporta, en una decisió que es confirmarà vital, s’havia acollit al decret de Primo de Rivera del 1924 que permetia tramitar el passaport espanyol als descendents directes de sefardites.
Va ser precisament per aquesta raó que la família es va poder traslladar a Madrid el 1941, fugint de l’ocupació alemanya. Poc després un tramvia va atropellar el seu pare i Saporta va quedar orfe. La mare, quan va comprovar les preocupants connivències del règim de Franco amb el nazisme, va optar per amagar el seu veritable origen i va passar a ser una dama francesa, vídua d’un banquer espanyol. I els seus fills, uns refugiats hispano francesos. Marcelo, nacionalitzat francès, es convertirà en Marc Saporta i farà carrera literària i periodística.
La majoria de papers que haurien demostrat fàciliment l’origen de Raimundo Saporta han desaparegut. No consta el seu naixement en el registre de París, ni a les fitxes de 1940 del consolat espanyol. Tampoc als arxius equivalents d’Istanbul, ni a les institucions jueves de la capital turca. Res. Fins que Arrechea i Martínez Patón van trobar la peça oblidada, el Lycée Carnot, i estirant el fil han reconstruït la història.