Temes del dia
Les bones perspectives econòmiques d’Alemanya, la locomotora d’Europa; i el vigor dels mercats municipals de Barcelona, un dels principals actius de la ciutat.
EL millor de les previsions econòmiques presentades per la Comissió Europea és el creixement que auguren per a Alemanya, que serà de l’1,8% aquest any i del 2% per al següent. Aquesta reactivació –encara massa moderada– de l’economia germànica haurà d’actuar de locomotora per contribuir a millorar el 2015 els exigus rendiments que registren ara els països del sud de l’eurozona, especialment Espanya. Així, el nostre país passarà de l’1,1% previst per a aquest any al 2,1% el següent, mentre que França ho farà de l’1% a l’1,5% i Itàlia del 0,6% a l’1%, just la meitat que Alemanya.
El pitjor de l’escenari previst pels tècnics de Brussel·les és l’impacte negatiu que pot tenir la crisi d’Ucraïna per a la UE, tant per l’eventual augment dels costos directes, ja sigui en energia o en més ajudes a aquest país, com pels costos indirectes derivats dels problemes de l’economia russa: caiguda del ruble, fugida de capitals i menor creixement. Rússia, a més de ser el principal proveïdor d’energia, és també un gran soci comercial. D’aquí la importància que té l’adequada i difícil reconducció de la crisi d’Ucraïna.
Al marge del risc esmentat, que evidentment cal prendre molt seriosament, la Comissió Europea admet que les seves previsions de creixement econòmic podrien arribar a ser millors. Per fer aquesta esperançadora afirmació es basa en el fet que l’economia dels països europeus ha sortit de la recessió sense que gairebé fluís el crèdit bancari a empreses i famílies. En la mesura que el finançament bancari pugui augmentar, bé com a conseqüència de la millor situació dels bancs o de noves actuacions monetàries del BCE, la demanda de consum i inversió d’empreses i famílies podria accelerar-se i propiciar aquest necessari creixement econòmic més gran. Però això, de moment, és més un desig que una previsió.
Un creixement econòmic més gran, en qualsevol cas, és fonamental per combatre l’atur, que paradoxalment amb prou feines es redueix. Passarà de l’11,8% actual a l’11,4% el 2015 i afectarà dinou milions de persones a la zona euro, gairebé un terç d’elles a Espanya, mentre que la taxa d’atur espanyola –la més elevada d’Europa juntament amb Grècia– es rebaixarà del 25,5% al 24% l’any 2015.
La Comissió Europea no veu riscos de deflació, encara que la inflació es mantindrà sota mínims (0,8% aquest any; 1,2% el 2015), raó de més per impulsar un creixement econòmic més intens, amb polítiques monetàries més expansives. Això seria també fonamental per rebaixar les enormes muntanyes de deute públic de la zona euro, perquè si bé és cert que els dèficits anuals s’han ajustat també ho és que suposen una constant acumulació d’endeutament. Hi haurà alguns països de l’euro que el 2015 ja tindran un deute públic superior al 100% del PIB, entre els quals Espanya.
A la vista de les esmentades previsions torna a ser evident que la política econòmica europea, dictada per Alemanya, fracassa en la reducció de l’atur en la majoria de països, augmenta el deute acumulat i fa més gran la bretxa entre el nord i el sud. El principal error és que a l’ajust fiscal dur –exigit alhora en tots els països– s’hi sumen una política monetària restrictiva i l’absència de polítiques comunitàries eficaces de desenvolupament i innovació. Aquests dos últims aspectes són els que diferencien Europa dels Estats Units, amb una economia que creix el doble i té la meitat d’atur.