Moscou veu “absurd” votar
Rússia critica que Ucraïna, en plena tensió militar, farà eleccions el dia 25
La crisi d’Ucraïna està girant la truita en moltes coses. Durant anys la Unió Europea i els Estats Units han mirat amb lupa i criticat les eleccions a l’ex-espai soviètic. Avui estan d’acord sense fissures que les presidencials d’Ucraïna es facin en la data prevista, el 25 de maig, malgrat la inestabilitat. I qui no les vol és Rússia. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que, amb l’operació militar al sud-est del país, és una idea absurda.
Els tràgics successos d’Odessa –46 morts divendres–, els continus enfrontaments a les províncies de Donetsk i Luhansk i, en fi, la sensació que Ucraïna s’acosta a una guerra civil, donen arguments a Moscou per, en cas que es facin les eleccions, no reconèixer com a vàlids els resultats.
Barack Obama, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, ja van advertir Rússia que aplicaran sancions més dures si Moscou impedeix les eleccions. El responsable d’Exteriors francès, Laurent Fabius, va confirmar ahir a France Inter que les sancions passaran a la “fase tres”.
Encara que el Kremlin repeteixi que no ha incitat ni planejat la rebel·lió a la província de Do- netsk, la resistència dels milicians prorussos fa pensar a Occident que hi ha agents russos entre els rebels. Tant és que el diari alemany Bild am Sonntag revelés que, a l’altre costat, la CIA i l’FBI estan assessorant el govern de Kíev. Per als països occidentals, hi haurà prou bases per sancionar Rússia.
En realitat, a Rússia no li interessen aquestes eleccions, com constata la majoria de l’opinió pública aquests dies a Moscou. Al favorit, el polític i oligarca Petró Poroixenko, el Moscou oficial el tracta com a enemic. A més de ser el principal patrocinador de les protestes de l’Euromaidan contra el president deposat Víktor Ianukóvitx, va formar part de les elits taronja quan la consigna a Kíev era canviar Moscou per Occident.
L’ex-primera ministra Iúlia Timoixenko, segona a les enquestes, curiosament té més bona premsa aquí malgrat la seva retòrica antirussa populista i agressiva. Durant el seu govern va tenir bones relacions amb el president rus, Vladímir Putin. En va ser un fruit l’acord del gas del 2009, pel qual després va passar dos anys a la presó.
Els socis occidentals de Kíev veuen poca diferència substancial en el nom del guanyador. El que compta és que el feble poder que hi ha avui a Kíev es legitimi. Però això és precisament un altre element que fa recular Moscou. En primer lloc, Ianukóvitx perdria el seu valor de comodí, guardat en alguna residència de luxe de Rostov del Don. En segon lloc, es faria més evident la realitat del sud-est d’Ucraïna.
Tot i que la majoria no considera legítim el president en funcions, Oleksandr Turtxínov, només un terç de la població de la província de Donetsk volen formar part de Rússia. Per la federalització d’Ucraïna es manifesta tan sols un 40%.
En tercer lloc, si es fessin les eleccions Rússia no les reconeixeria. Però es trobaria en un atzucac, assegura l’editorialista de Nezavíssimaia Gazeta: “Quins serien els pròxims passos de Moscou? No pot mantenir el sud-est eternament apartat de Kíev, perquè Moscou no està disposada a annexionar-se aquests territoris”.
No reconèixer les eleccions tindria conseqüències, perquè en aquest cas també hi hauria
Si hi ha votació, Kíev prendrà legitimitat i Rússia perdrà el comodí del ‘refugiat’ Ianukóvitx
base per a les sancions, creu Evgueni Rumer, investigador de la Fundació Carnegie de Washington.
Les sancions aplicades fins ara pels Estats Units i la Unió Europea han tingut un impacte mínim a Rússia, segons l’opinió d’Aleksandr Sokolov, d’Arendt & Modernach. Però fins on estan disposats a arribar? Segons un grup d’experts consultats per l’econòmic Védomosti, l’economia russa, on un 25% dels dipòsits i passius de les empreses són en moneda estrangera, sí que quedaria molt afectada si s’apliquessin sancions semblants a les de l’Iran.