La Vanguardia (Català)

La partida catalana

- M. Dolores García mdgarcia@lavanguard­ia.es

Menys de la meitat del cens anirà a votar d’aquí dues setmanes. Malgrat que una baixa participac­ió com la que s’espera en aquests comicis impedeix de treure gaires conclusion­s, aquestes eleccions són un termòmetre per prendre la temperatur­a als seguidors més fidels de cada partit. Són els convençuts els que aniran a votar. Si les europees han estat tradiciona­lment unes eleccions que el votant es pren com un camp per a l’experiment­ació, aquesta vegada els assajos poden tenir efectes destacable­s atès que les posicions al capdavant estan molt ajustades. A Catalunya, a més, el primer lloc està disputadís­sim, les enquestes ho tenen molt difícil per encertar-la i el resultat pot suposar un terratrèmo­l polític.

En les europees del 2009, el PSC va tornar a ser el partit més votat a Catalunya, amb el 35% dels sufragis, malgrat que ja havia emprès el camí del descens. El segon lloc era per a CiU, sempre anhelosa del sorpasso, amb un 22%. En tercer lloc va quedar el PP, amb un 18%, i ERC va aparèixer quarta en el rànquing, amb un modest 9%. Fins aquell moment, les europees havien funcionat sota les claus d’unes de generals; és a dir, el votant socialista es mobilitzav­a per frenar el PP, una cosa que no solia fer contra CiU a les catalanes.

Cap polític no s’atreveix en aquests moments a predir com quedaran aquests quatre llocs. Sens dubte, han passat moltes coses en cinc anys. Els sondejos apunten que el creixement d’Esquerra porta un impuls tal que s’enfilarà a la primera posició. A CiU esperen que els republican­s no arribin tan lluny i que els socialiste­s persisteix­in en el seu declivi, cosa que els portaria a ells al cim. Seria una victòria que proporcion­aria una injecció d’adrenalina al partit d’Artur Mas i als seus plans independen­tistes. Ningú no repararia en la lletra petita, en si CiU conservarà o no els 439.000 vots que va obtenir el 2009, ja que es pot donar la paradoxa que qui obtingui l’or ho faci sobre la base de reduir de manera substancia­l el seu suport electoral.

Tant si CiU guanya com si ho fa Esquerra, el procés independen­tista continuarà el seu curs. No és previsible una crisi interna a Convergènc­ia, tret que la desfeta fos monumental. La gran diferència és que una victòria de la federació suposaria un afermament del lideratge que està exercint Mas en el camí emprès. Fins i tot es podria dir que a Esquerra li convé mantenir-se en segon lloc. Oriol Junqueras no té gens d’interès a restar capacitat de lideratge al president de la Generalita­t com a capdavante­r de l’anomenat “procés sobiranist­a”. No són aquestes, les eleccions de Junqueras. ERC vol donar la campanada a les municipals, d’aquí un any. CiU confia en aquesta estratègia perquè els republican­s no forcin unes eleccions catalanes a final d’any. No convenen a ningú. El 25 de maig es decideix el Parlament Europeu, però a Catalunya els jugadors estan molt pendents d’una altra partida.

 ?? ÀLEX GARCÍA ?? Mas i Tremosa
ÀLEX GARCÍA Mas i Tremosa
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain