Mercats vius
BARCELONA disposa d’una xarxa de mercats municipals sense parió en altres capitals. Són 40 els establiments d’aquest tipus disseminats pels barris de la ciutat, majoritàriament centrats en el subministrament d’aliments frescos. La tradició del mercat a Barcelona es remunta, certament, a temps remots. Ja n’hi havia a l’època romana, i en la medieval. Però va ser al segle XIX quan es van començar a construir grans estructures metàl·liques per albergar-los, que han rendit servei durant un segle, de vegades més, i la renovació de les quals va caldre afrontar a partir dels anys noranta.
L’Ajuntament de Barcelona dedica des d’aleshores una part substancial del seu pressupost a refer aquests equipaments, on ha aconseguit resultats molt positius. El seu objectiu sempre ha estat mantenir el vigor popular d’aquests establiments actualitzant-ne les instal·lacions i buscant fórmules econòmiques que permetin sufragar les rehabilitacions, com per exemple la inclusió d’un supermercat que paga un percentatge notable de la inversió requerida. En la memòria de tots els barcelonins hi ha operacions com la reforma del mercat de la Concepció, que va revitalitzar completament aquella instal·lació. O la del mercat de Santa Caterina, on es va combinar l’arquitectura vuitcentista amb la de l’enyorat Enric Miralles. Per a la setmana vinent està prevista la reinauguració del mercat de Sants. El de la Boqueria, potser el més colorista de tots els mercats barcelonins, convertit en una atracció turística més –amb el risc, per cert, de desvirtuar-se parcialment–, acabarà importants obres de reforma abans de l’estiu. El del Ninot té programada la seva reobertura al març de l’any que ve. I així successivament: al juny es convocarà concurs de reforma per als mercats de l’Abaceria de Gràcia, Sant Andreu i Galvany.
Aquest programa de posada al dia dels mercats de Barcelona és un encert. Convé aplaudir el compromís municipal per portar-lo endavant, fins i tot en temps de crisi com els presents, quan altres administracions s’han vist forçades a reduir la seva aportació. Dit això, no és sobrer assenyalar que les obres de recuperació no sempre s’han efectuat a gran velocitat; que les seus provisionals dels mercats en obres ha semblat de vegades que s’eternitzaven; que a causa de la ja citada crisi econòmica o de troballes arqueològiques, les rehabilitacions han patit altres demores imprevistes... Però, com dèiem, el principal és la pertinència d’aquestes operacions, així com l’afany que ha mostrat l’Ajuntament de Barcelona per tirar-les endavant fins i tot en circumstàncies adverses.