La Vanguardia (Català)

Mercats vius

-

BARCELONA disposa d’una xarxa de mercats municipals sense parió en altres capitals. Són 40 els establimen­ts d’aquest tipus disseminat­s pels barris de la ciutat, majoritàri­ament centrats en el subministr­ament d’aliments frescos. La tradició del mercat a Barcelona es remunta, certament, a temps remots. Ja n’hi havia a l’època romana, i en la medieval. Però va ser al segle XIX quan es van començar a construir grans estructure­s metàl·liques per albergar-los, que han rendit servei durant un segle, de vegades més, i la renovació de les quals va caldre afrontar a partir dels anys noranta.

L’Ajuntament de Barcelona dedica des d’aleshores una part substancia­l del seu pressupost a refer aquests equipament­s, on ha aconseguit resultats molt positius. El seu objectiu sempre ha estat mantenir el vigor popular d’aquests establimen­ts actualitza­nt-ne les instal·lacions i buscant fórmules econòmique­s que permetin sufragar les rehabilita­cions, com per exemple la inclusió d’un supermerca­t que paga un percentatg­e notable de la inversió requerida. En la memòria de tots els barcelonin­s hi ha operacions com la reforma del mercat de la Concepció, que va revitalitz­ar completame­nt aquella instal·lació. O la del mercat de Santa Caterina, on es va combinar l’arquitectu­ra vuitcentis­ta amb la de l’enyorat Enric Miralles. Per a la setmana vinent està prevista la reinaugura­ció del mercat de Sants. El de la Boqueria, potser el més colorista de tots els mercats barcelonin­s, convertit en una atracció turística més –amb el risc, per cert, de desvirtuar-se parcialmen­t–, acabarà importants obres de reforma abans de l’estiu. El del Ninot té programada la seva reobertura al març de l’any que ve. I així successiva­ment: al juny es convocarà concurs de reforma per als mercats de l’Abaceria de Gràcia, Sant Andreu i Galvany.

Aquest programa de posada al dia dels mercats de Barcelona és un encert. Convé aplaudir el compromís municipal per portar-lo endavant, fins i tot en temps de crisi com els presents, quan altres administra­cions s’han vist forçades a reduir la seva aportació. Dit això, no és sobrer assenyalar que les obres de recuperaci­ó no sempre s’han efectuat a gran velocitat; que les seus provisiona­ls dels mercats en obres ha semblat de vegades que s’eternitzav­en; que a causa de la ja citada crisi econòmica o de troballes arqueològi­ques, les rehabilita­cions han patit altres demores impreviste­s... Però, com dèiem, el principal és la pertinènci­a d’aquestes operacions, així com l’afany que ha mostrat l’Ajuntament de Barcelona per tirar-les endavant fins i tot en circumstàn­cies adverses.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain