Es recomana l’ús del casc
Amesura que s’acosta el Mundial de Futbol augmenten les perspectives que permeten pensar que aquest de Brasil serà peculiar. Diumenge passat, a l’estadi Arena das Dunas, a Natal, hi havia partit entre l’América i l’Abc i van aprofitar per posar a prova el sistema que han articulat per garantir la seguretat durant el campionat i en el qual, entre d’altres, participen la Policia Civil, els bombers, la Policia Federal i la Policia de Carreteres. El resultat –de la prova del sistema, no del partit– va ser de quaranta detinguts després d’una batalla en la qual seguidors de tots dos clubs van fer servir pedres i trossos de fusta. Dos dies abans, divendres al vespre, la cosa va ser pitjor. A Recife, capital de l’estat de Pernambuco (aquell lloc on els personatges del TBO i el Pulgarcito se n’anaven quan decidien marxar ben lluny), tres persones van resultar ferides i una morta quan els van caure al damunt tres tasses de vàter que algú va arrencar i va llançar des de la graderia de l’estadi Arruda, després que es disputés un partit entre l’equip local, el Santa Cruz, i el Paraná.
La persona morta és un home de vint-i-sis anys, Paulo Ricardo Gomes da Silva. A veure. Si ets en un camp de futbol i algú et llença un plàtan pots
A l’estadi Arruda, de Recife, un jove va morir quan li va caure al damunt una tassa de vàter
fer com Dani Alves: pelar-lo, fer-hi una mossegada i tot seguit xutar el córner. Però ¿una tassa de vàter? ¿Què fas amb una tassa de vàter? ¿Abaixar-te els pantalons i procedir a fer-hi aigües majors o menors, segons el que et convingui en aquell moment? I encara ho tens pitjor si, com és el cas, l’impacte del vàter t’ha matat. D’entrada, la història recorda, un cop més, la de Jason W. Plover, el poeta protagonista del relat de Stephen Dobyns A happy vacancy, que mor mentre travessa un carrer i li cau al damunt un porc de dos-cents seixanta quilos quan, accidentalment, s’obre la porta de l’helicòpter que el transporta des de la granja. Però també recorda la d’aquell home que, d’acord amb un amic, el setembre del 2011 intentava treure un sofà per una finestra del carrer Sant Pau de Barcelona. No es van coordinar bé, el sofà li va caure al cap i el va matar. I la del gran jugador de polo mexicà Carlos Gracida que, ara fa un parell de setmanes, durant una competició en la qual participava, va anar a parar a terra quan el cavall que muntava es va desequilibrar. Tot seguit el cavall es va desequilibrar del tot i li va caure al damunt. DEP. El destí està escrit, deien abans els avis, i es complirà encara que intentis evitar-lo. A la seva Història natural, Plini el Vell explica que al dramaturg Èsquil li havien profetitzat que moriria a conseqüència d’un objecte que li cauria al cap. Per això es passava el dia fora de casa, on al damunt només hi tenia el cel límpid. Fins que un dia va passar una àguila, va veure la seva calba rotunda, es va pensar que era una roca –ideal per fer esclatar la closca de la tortuga que duia entre les urpes– i l’hi va deixar caure. El dramaturg va morir a l’acte.