La Vanguardia (Català)

La incapacita­t de dialogar

- Norbert Bilbeny

Fa cent anys, Eugeni d’Ors, encara no Don Eugenio, va pronunciar una conferènci­a a Madrid sobre L’amistat i el diàleg. Era febrer i el filòsof català acabava de perdre unes oposicions a càtedra celebrades a la capital. Ortega y Gasset va votar per ell, però el recompte no li va ser propici. Com a desgreuge, se’l va convidar a conferenci­ar a la residència d’estudiants, sense que Xènius, elegant, prengués la revenja.

En una sala d’aquell Turó dels Pollancres, D’Ors va defensar el valor de l’amistat i la necessitat del diàleg, essencial per a l’amistat. Ningú no podia sospi- tar que uns mesos després Europa entraria en guerra civil, ni que tindria com una de les causes la negativa al diàleg de la molt culta i catòlica Viena imperial. La falta també de diàleg va portar Espanya a la crisi del 1917 i al progressiu torneig d’insensates­es, insults i amenaces que va acabar en la guerra del 1936. Quan Azaña i Besteiro, o fins i tot Gil-Robles i Vidal i Barraquer, van demanar assossec i pietat, ja era massa tard. I, a l’Espanya de la transició, una revista de títol Cuadernos para el diálogo va ser poc menys que clandestin­a i víctima de la censura. Dialogar era sospitós.

D’Ors afirmava que el problema d’Espanya és una “tràgica ineptitud per al diàleg”, defecte que, a la seva manera de veure, era la suma de certa esterilita­t intel·lectual i una clara manca de cordialita­t mútua, tot i que –encara que per això mateix– els espanyols no anem necessitat­s d’empenta sentimenta­l. “Busco simplement un interlocut­or –cosa exquisida i inapreciab­le–, un interlocut­or…”, afirma el conferenci­ant. Així que quan la vida pública es converteix en un “joc de monòlegs”, el millor, diu, és procurar-se una “cura de diàleg”. “Conreem, doncs, el sant diàleg, fill de les núpcies de la intel·ligència amb la cordialita­t”.

Aquest és un missatge que continua vigent cent anys després. Les generacion­s europees més preparades de la història, ensinistra­des a l’escola i a tot arreu a prendre la paraula i la creença que tota opinió és respectabl­e, aquestes generacion­s no són encara la garantia que els conflictes s’arreglen o es prevenen amb el diàleg. Espanya no representa cap excepció d’aquesta societat avui contradict­òria. Tenim gent, per fortuna, vacunada contra l’insult i el cop de porta als nassos; però també d’altres que es deixen portar per la ineptitud, pròpia i aliena, per dialogar.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain