Erigir la UE en tutor
Contra el hard power de Washington, el soft power de Brussel·les. Mart i Venus despleguen les seves capacitats a l’àrea internacional. No només de marines és feta l’hegemonia i, a més, com prova el professor Luciano Canfora al llibre Exportar la li
bertad. El mito que ha fracasado (editorial Crítica, Barcelona, 2008), aquesta operació exportadora no ha resultat mai quan l’intent es fa amb armes. Perquè ningú no estima els missioners armats, davant els quals el primer consell que dicten la naturalesa i la prudència és rebutjarlos com a enemics que són. Ja s’ha vist el resultat dels plans d’envair l’Iraq o l’Afganistan per convertirlos en democràcies.
Brussel·les, sobretot quan la política exterior i de seguretat estava encomanada a Javier Solana, va complir una funció de primer ordre en conflictes com el que ha suscitat el propòsit de l’Iran de dotar-se de l’arma nuclear. No sempre les intervencions quirúrgiques, a còpia de bombardejar, són el recurs més apropiat. N’hi ha que diran que aquestes reflexions neixen de l’intent de fer de la necessitat virtut perquè Brussel·les no té capacitats militars de resolució. Una mancança que, unida a la debilitat de les despeses en defensa, forma part dels retrets permanents de Washington. Però cada vegada que s’ha volgut avançar en aquest àmbit han estat els EUA els que s’han afanyat a titllar l’intent de redundant amb l’OTAN i han aconseguit boicotejar-lo amb la col·laboració de Londres.
La UE ha complert, moltes vegades amb èxit, funcions de conciliació entre les parts en conflicte sempre situades fora del seu perímetre. Ara, els independentistes a Catalunya, que han fet el sord a les conseqüències de convertir-se en país tercer enunciades per les institucions de Brussel·les, que confonen la situació irreversible de Catalunya al mapa amb la seva integració en el club de la UE, voldrien erigir Brussel·les en tutor i patrocinador de la seva causa. Com si es tractés de baralles de canalla sotmesa al criteri dels grans. Però, segons escrivien ahir els professors Joan Ridao i Alfonso González Bondia en aquest diari, l’obligació de la UE és mantenir-se’n al marge, d’acord amb l’article 4.2 del tractat que impedeix d’actuar en qüestions relatives a la integritat territorial d’un Estat membre.