Lorca i Machado, una mort ‘dolça’
Anaya destruirà un llibre de primària que ocultava el tràgic final dels poetes andalusos
Federico García Lorca “va morir a prop del seu poble a la guerra d’Espanya” i Antonio Machado “se’n va anar a França amb la seva família. Allà va viure fins a la seva mort”. Aquestes frases pertanyen a un llibre de text publicat el 2011, destinat a alumnes de primer de primària. Després de tres anys en què ningú no se’n va adonar, un pare de Granada ho va comentar a la xarxa Twitter i va donar origen a una allau de comentaris. “No em podia creure el que estava llegint quan em vaig posar a revisar el llibre de text de la meva filla”, comenta. L’editorial Anaya va anunciar ahir que no vol cap tipus de polèmica, retirarà tots els exemplars d’aquesta edició i destruirà els que hi ha als seus magatzems. Per a edicions posteriors es redactaran novament els textos referits als dos poetes andalusos, tot i que encara no poden aclarir en quin sentit ho faran.
El llibre es va vendre a tot Espanya, encara que és difícil de saber amb quina penetració, ja que cada centre escolar és lliure de triar els textos educatius. A Andalusia, on els llibres són gratuïts, es subsituiran aquests exemplars pels altres, però Anaya no ha pogut precisar què passarà a les comunitats on els llibres són propietat de les famílies. L’editorial reconeix que les dues explicacions sobre com i on van morir Lorca i Machado “no són gaire afortunades”. Un dels seus portaveus recorda que es tracta de “textos per a nens de sis anys en els quals tampoc no es pot explicar tot. Entra en la funció del professor si vol o no ampliar l’explicació”. La Conselleria d’Educació de la Jun- ta no s’ha pronunciat sobre el que ha passat, ni ha donat explicacions sobre els motius que han permès que aquest llibre s’utilitzés a Andalusia. Sí que ha fet manifestacions el director de Memòria Democràtica de la Junta, Luis Naranjo, per qui els comentaris sobre els dos poetes “suposen un eufemisme insuportable, són insostenibles des del punt de vista científic, traeixen la veritat històrica i no compleixen amb uns mínims estàndards de rigor”.
L’antropòleg Juan Sánchez-Lafuente, que ha estudiat el tractament que es fa de la República, la Guerra Civil i el franquisme als llibres d’ESO, assegura que s’utilitza “un llenguatge equilibrista o superficial, que passa de puntetes sobre aquests temes. Sembla que es vol donar a entendre que a Espanya no va passar gairebé res, mentre que es tracten amb molta més profunditat els règims totalitaris italià i alemany, el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i fins i tot els centres d’extermini nazis”.