La Vanguardia (Català)

Bodes, batejos i comunions

- Daniel Arasa

No tinc idea de si la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i internet del Regne Unit, assoleix més quotes d’audiència al maig que durant la resta de l’any. Però a la nostra terra alguns denominen aquest mes “el de la BBC”. Bodes, batejos i comunions. És el mes amb més casaments. Potser el nombre de baptismes no canviï tant respecte a altres mesos, però sí que acapara la gairebé totalitat de les primeres comunions, i a això em referiré.

Recordo el vestit de mariner que portàvem els nens a les primeres comunions, que, després, tallat el llarg dels pantalons i treta alguna insígnia, ens servia com a vestit de diumenge. No representa­va una despesa extra gaire alta per a la família. Elles, sempre més atractives i variades, experiment­aven un canvi més notable. Amplis vestits d’organdí que per unes hores convertien d’alguna forma la nena de set o vuit anys en una núvia. Era per a la majoria de nosaltres un dia gran, una data inoblidabl­e. I no tant per la festa posterior o pels regals, que tampoc no abundaven tant dècades enrere, sinó pel contingut religiós que fins i tot els nens, de vegades més que els grans, són capaços de captar. El dinar de celebració solia fer-se a casa, on es reunia tota la família, que s’hi congregava entenent-ho tot com un gran esdevenime­nt.

Avui, malgrat les repetides crides a l’austeritat des de les parròquies, en moltes celebracio­ns de primeres comunions s’han disparat la parafernàl­ia i també les despeses.

Lluny d’una senzillesa més important en la indumentàr­ia, els vestits inclouen sovint més sedes i organdís,

Avui en moltes celebracio­ns de primera comunió s’han disparat la parafernàl­ia i les despeses

més ornamenent­s i brodats. S’ha creat tota una indústria entorn de l’esdevenime­nt. Però de més dimensió i més desencerta­t que el dispendi en roba i vestits és el fet que molts han reduït la celebració a una gran festa social que deixa de banda el seu caràcter primigeni. Pluja de regals i multiplica­ció de les despeses en restaurant­s disparant el nombre de convidats, molts dels quals només van al banquet, deixant de banda el fet que l’ha originat.

Una festa té un gran sentit com a punt de trobada de les persones, facilita conrear la relació, l’amistat o l’esperit de família. Però no s’ha de desdibuixa­r el motiu de la celebració quan aquest motiu existeix.

Com en tantes coses, s’imposa tornar a l’esperit més genuí. Per trobar-se amb amics o familiars en actitud festiva són magnífique­s les costellade­s, paelles, recaptes, excursions o les innombrabl­es i freqüents festes infantils. Però per a la primera comunió, els que no estiguin convençuts que és molt més que una festa social, que implica una fe i un compromís espiritual, no han de fer necessària­ment convencion­alismes. I de passada, s’estalviara­n bastants euros, que prou falta que fan.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain