Bodes, batejos i comunions

No tinc idea de si la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i internet del Regne Unit, assoleix més quotes d’audiència al maig que durant la resta de l’any. Però a la nostra terra alguns denominen aquest mes “el de la BBC”. Bodes, batejos i comunions. És el mes amb més casaments. Potser el nombre de baptismes no canviï tant respecte a altres mesos, però sí que acapara la gairebé totalitat de les primeres comunions, i a això em referiré.

Recordo el vestit de mariner que portàvem els nens a les primeres comunions, que, després, tallat el llarg dels pantalons i treta alguna insígnia, ens servia com a vestit de diumenge. No representava una despesa extra gaire alta per a la família. Elles, sempre més atractives i variades, experimentaven un canvi més notable. Amplis vestits d’organdí que per unes hores convertien d’alguna forma la nena de set o vuit anys en una núvia. Era per a la majoria de nosaltres un dia gran, una data inoblidable. I no tant per la festa posterior o pels regals, que tampoc no abundaven tant dècades enrere, sinó pel contingut religiós que fins i tot els nens, de vegades més que els grans, són capaços de captar. El dinar de celebració solia fer-se a casa, on es reunia tota la família, que s’hi congregava entenent-ho tot com un gran esdeveniment.

Avui, malgrat les repetides crides a l’austeritat des de les parròquies, en moltes celebracions de primeres comunions s’han disparat la parafernàlia i també les despeses.

Lluny d’una senzillesa més important en la indumentària, els vestits inclouen sovint més sedes i organdís,

Avui en moltes celebracions de primera comunió s’han disparat la parafernàlia i les despeses

més ornamenents i brodats. S’ha creat tota una indústria entorn de l’esdeveniment. Però de més dimensió i més desencertat que el dispendi en roba i vestits és el fet que molts han reduït la celebració a una gran festa social que deixa de banda el seu caràcter primigeni. Pluja de regals i multiplicació de les despeses en restaurants disparant el nombre de convidats, molts dels quals només van al banquet, deixant de banda el fet que l’ha originat.

Una festa té un gran sentit com a punt de trobada de les persones, facilita conrear la relació, l’amistat o l’esperit de família. Però no s’ha de desdibuixar el motiu de la celebració quan aquest motiu existeix.

Com en tantes coses, s’imposa tornar a l’esperit més genuí. Per trobar-se amb amics o familiars en actitud festiva són magnífiques les costellades, paelles, recaptes, excursions o les innombrables i freqüents festes infantils. Però per a la primera comunió, els que no estiguin convençuts que és molt més que una festa social, que implica una fe i un compromís espiritual, no han de fer necessàriament convencionalismes. I de passada, s’estalviaran bastants euros, que prou falta que fan.