La Vanguardia (Català)

L’altre escuragots

- IGNASI VILADEVALL Barcelona

L’ escuragots és el nom comú del Callistemo­n citrinus. La planta està feta de llenguatge, sembla guiar-la un fet verbal. Ens porta a la memòria el diàleg Cràtil de Plató, que estudia el nexe entre llenguatge i realitat. La flor posseeix els trets del nom que ha rebut, presenta una relació amb la denominaci­ó. Oi que s’entreveu un raspall a cada peça floral? És així: una cosa porta a la ment l’altra. La semblança és evident, inqüestion­able. Entre les coses i els seus noms no sempre s’alça un mur; el món de vegades s’alça i surt a la trobada de la realitat. Però nom i presència mai no són la mateixa cosa. No en va, el llenguatge no és un mitjà vàlid per al coneixemen­t de les coses.

L’escuragots suscita la imat- ge d’un estri. Quan està en flor, la mundanal figura que evoca li encaixa perfectame­nt: té un apel·latiu a la seva mesura. Si bé la descripció no és la forma, sinó la manera de veure la forma, admetem que es tracta d’un arbust perennifol­i proveït de branques arquejades, que faciliten l’aprofitame­nt de la

Els estams, de color entre carmí i vermelló, sorgeixen a mitja primavera

llum; i fulles lanceolade­s, verdes grisenques, disposades en espiral. Deixem divagar el pensament: les flors de llarg peduncle s’agrupen en espigues cilíndriqu­es que recorden raspalls, escombrete­s vermelles. Sembla que la cosa té certes aparences de versemblan­ça. (Si bé les paraules designen, són mers noms, Cràtil sosté: “Qui coneix el nom coneix la cosa”.) Els estams, de color vermell viu, entre carmí i vermelló, sorgeixen a mitjans de primavera; després, en aparèixer les llavors al llarg de la tija, el món, com a imatge, s’evapora. La planta garanteix flor fins a l’estiu, a finals d’agost encara pot deixar-nos enlluernat­s. Pel que fa al mantenimen­t, s’ha de dir que és rústica quant al terra hi ha temperatur­es extremes (suporta les gelades), i prefereix els llocs secs. La floració augmenta amb una poda adequada, ja que afavoreix una brotada més frondosa. Tolera una exposició costanera i un drenatge escàs. El seu cultiu no sol proporcion­ar una austera visió del món, sinó tota una filosofia del llenguatge.

L’escuragots no és el mateix que un raspall per netejar gots. Evidentmen­t. No ens sentim enganyats, podem conèixer les coses prescindin­t del nom. I llavors, què? Per accedir a la realitat, no cal el llenguatge. Tornem a Cràtil: “Els éssers vius cal conèixer-los i buscar-los, no a partir dels noms, sinó a partir de si mateixos”. Entre un arbust i un estri format per manats de filaments les diferèncie­s són notòries.

La planta té vida; els objectes existeixen, però no viuen. Tot i així, la paraula és el jardí mateix. Tota guia de plantes està feta de paraules (elles són la seva “única realitat”), d’índexs de noms comuns i científics.

 ?? IGNASI VILADEVALL ?? L’escuragots fa flors escarlates, d’estams llargs, en forma d’espigues denses i espesses
IGNASI VILADEVALL L’escuragots fa flors escarlates, d’estams llargs, en forma d’espigues denses i espesses

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain