L’altre escuragots
L’ escuragots és el nom comú del Callistemon citrinus. La planta està feta de llenguatge, sembla guiar-la un fet verbal. Ens porta a la memòria el diàleg Cràtil de Plató, que estudia el nexe entre llenguatge i realitat. La flor posseeix els trets del nom que ha rebut, presenta una relació amb la denominació. Oi que s’entreveu un raspall a cada peça floral? És així: una cosa porta a la ment l’altra. La semblança és evident, inqüestionable. Entre les coses i els seus noms no sempre s’alça un mur; el món de vegades s’alça i surt a la trobada de la realitat. Però nom i presència mai no són la mateixa cosa. No en va, el llenguatge no és un mitjà vàlid per al coneixement de les coses.
L’escuragots suscita la imat- ge d’un estri. Quan està en flor, la mundanal figura que evoca li encaixa perfectament: té un apel·latiu a la seva mesura. Si bé la descripció no és la forma, sinó la manera de veure la forma, admetem que es tracta d’un arbust perennifoli proveït de branques arquejades, que faciliten l’aprofitament de la
Els estams, de color entre carmí i vermelló, sorgeixen a mitja primavera
llum; i fulles lanceolades, verdes grisenques, disposades en espiral. Deixem divagar el pensament: les flors de llarg peduncle s’agrupen en espigues cilíndriques que recorden raspalls, escombretes vermelles. Sembla que la cosa té certes aparences de versemblança. (Si bé les paraules designen, són mers noms, Cràtil sosté: “Qui coneix el nom coneix la cosa”.) Els estams, de color vermell viu, entre carmí i vermelló, sorgeixen a mitjans de primavera; després, en aparèixer les llavors al llarg de la tija, el món, com a imatge, s’evapora. La planta garanteix flor fins a l’estiu, a finals d’agost encara pot deixar-nos enlluernats. Pel que fa al manteniment, s’ha de dir que és rústica quant al terra hi ha temperatures extremes (suporta les gelades), i prefereix els llocs secs. La floració augmenta amb una poda adequada, ja que afavoreix una brotada més frondosa. Tolera una exposició costanera i un drenatge escàs. El seu cultiu no sol proporcionar una austera visió del món, sinó tota una filosofia del llenguatge.
L’escuragots no és el mateix que un raspall per netejar gots. Evidentment. No ens sentim enganyats, podem conèixer les coses prescindint del nom. I llavors, què? Per accedir a la realitat, no cal el llenguatge. Tornem a Cràtil: “Els éssers vius cal conèixer-los i buscar-los, no a partir dels noms, sinó a partir de si mateixos”. Entre un arbust i un estri format per manats de filaments les diferències són notòries.
La planta té vida; els objectes existeixen, però no viuen. Tot i així, la paraula és el jardí mateix. Tota guia de plantes està feta de paraules (elles són la seva “única realitat”), d’índexs de noms comuns i científics.