L’ombra de Fraga
CHEMA VELOSO (1958-2014) Periodista
Veloso!”. Aquest era el crit característic de Fraga els seus últims anys a la Xunta de Galícia. El proferia amb freqüència quan la seva llegendària impaciència es desbordava i volia anar-se’n d’un lloc, una activitat essencial ja que, com sosté un dels seus biògrafs, Fernando Jaúregui, Fraga era un senyor que sempre estava marxant, encara que en realitat sempre es quedava, fins al punt d’estar més de mig segle en la vida pública. A l’estació final de la seva prolongada relació amb el poder, la Xunta, va tenir una ombra inseparable, quan inaugurava un telèfon rural a les muntanyes de Lugo, seguia els passos del gallec que va evangelitzar recòndites zones d’Austràlia o feia d’estadista a la Casa Rosada. Era José María Veloso Castaño, Chema, un periodista nascut a Vigo el 1958 que va morir diumenge.
Sempre sota la puntualitat estricta que a Fraga li havia inculcat la seva mare bascofrancesa, cada matí Veloso recollia la prem- sa a les 6.50 hores en un quiosc pròxim a la residència presidencial de Monte Pío, a Santiago. Allà, a les 7,10 hores, el patró de la dreta començava la seva cerimònia de lectura de la premsa. El que havia estat ministre d’Informació de Franco esbudellava els diaris. Retallava el que li interessava i ho feia arribar als seus consellers, perquè se n’ocupessin. De 7,40 h a 9 h, ja al complex de San Caetano, “vam despatxar tots dos, mà a mà”, va explicar Veloso en les dues entrevistes que li va fer el periodista Nacho Mirás a La Voz de Galicia.
Un cop a Veloso se li van enganxar els llençols. “Vaig tenir prou imaginació per trucar-li directament i dir-li que m’havia adormit. És humà i em va entendre”, va explicar el cap de gabinet, per qui, davant la seva imatge autoritària, Fraga era “entranyable” i “afectuós”. En realitat aquests qualificatius són més apropiats per descriure Veloso, sempre al servei de Fraga.