Les inversions de Gary S. Becker
Dissabte passat va morir, als 83 anys, l’economista Gary S. Becker. Becker va ser, durant gairebé mig segle, professor de la Universitat de Chicago, el gran centre mundial de producció d’idees neoliberals i el principal subministrador de guanyadors de premis Nobel d’Economia del Banc de Suècia. Ell mateix va acabar guanyant el premi Nobel l’any 1992 per les seves recerques en els camps de les inversions en capital humà i de l’anàlisi econòmica de la discriminació en el mercat laboral i dels comportaments familiars i delictius. Les seves publicacions s’han descrit com el resultat d’una aposta per deixar de pensar en l’economia com un àmbit concret i clarament distingible d’altres per passar a prendre-la com un enfocament que es pot aplicar a tots els àmbits de la conducta humana. També es podrien descriure com una aposta per imposar els criteris d’una determinada manera d’entendre la racionalitat econòmica com els únics criteris de racionalitat concebibles.
L’enfocament econòmic de Becker se centra en l’anàlisi del comportament dels individus i pressuposa que, facin el que facin, aquests individus avaluen racionalment els beneficis i els costos de les seves opcions i actuen moguts per l’interès d’obtenir-ne uns rendiments que, en última instància, quantifiquen econòmicament. Pressuposa també que, gràcies a una providencial mà invisible, aquesta manera d’actuar dóna els millors resultats per a la societat quan es porta a terme en un mercat competitiu. Tot i que Theodor W. Shultz, també professor de la Universitat de Chicago i també premi Nobel, havia començat a treballar-hi uns anys abans, Becker es va convertir en el més cèlebre dels conreadors de la teoria del capital humà. Darrere
Les seves idees han canviat el món; però no sembla precisament que hagin contribuït a millorar-lo
d’aquesta teoria hi ha bàsicament la idea que cal pensar cada persona com una empresa que té en ella mateixa un capital que pot créixer o disminuir en funció de les seves opcions vitals.
El fet que tant la religió moderna de l’emprenedoria com la conversió de l’educació en una activitat pensada com una inversió en l’adquisició de competències que tenen un valor econòmic en el mercat laboral trobin el seu fonament en aquesta teoria situa les idees de Becker entre les més influents de les últimes dècades. Convé no oblidar, en qualsevol cas, que aquesta influència té molt a veure amb la gran capacitat de la doctrina del capital humà de modificar els comportaments dels individus. Amb la seva gran capacitat de convertir, amb l’ajut de polítiques dissenyades amb aquest propòsit, un model teòric d’anàlisi en una màquina de producció d’individus que, condicionats per les noves regles de joc, es comporten d’acord amb aquest model. Deia Margaret Thatcher que “l’economia és el mètode; l’objectiu, canviar l’ànima”. L’enfocament econòmic de Becker s’ha revelat com el millor instrument d’aquell mètode de cara a l’assoliment d’aquest objectiu. Les seves idees han tingut conseqüències i han canviat el món. Però no sembla precisament que hagin contribuït a millorar-lo.