La Vanguardia (Català)

La confirmaci­ó d’Alba

- MARICEL CHAVARRÍA Barcelona

El merescut títol de jove promesa barcelonin­a li ha durat a Alba Ventura el temps just i necessari. Va ser selecciona­da el 2009 pel programa Rising Stars dels auditoris europeus i va guanyar després el premi Impulsa de la Fundació Príncep de Girona. Però ara tocava espolsarse l’etiqueta de reconeguda jove de trenta anys i llençarse de cap a l’aventura, cosa que ha fet amb facilitat aquesta conscienci­osa pianista, professora del Conservato­ri del Liceu: primer sortint de gira per la Xina, una d’aquestes primeres experiènci­es asiàtiques que sempre fan créixer, i ara, ja de tornada, imprimint caràcter en dissenyar el seu primer programa cent per cent segle XX i XXI. La cita és avui al Petit Palau, en aquest cicle d’Intèrprets Catalans que va inaugurar el gener passat Albert Guinovart.

Tot va començar arran de l’encàrrec d’estrenar a Espanya el cinquè quadern d’Escenes del bosc, de Ramon Humet, compositor resident del Palau, una peça que va veure la llum a Tòquio al març. “Vaig pensar en fer una primera part catalana i programar la Sonatina de Carlota Garriga, professora meva a l’Acadèmia Marshall –comenta Ventura–, i acabar amb una obra cabdal com és Sonatine pour Yvette de Montsalvat­ge. En la segona, i ja que es va parlar de fer obres de dones, combinaria la Xacona de Sofia Gubaidulin­a amb la Sonata núm 7 en si bemoll major de Prokófiev, una peça que agrada perquè és potent i té un “últim moviment molt conegut, tot i que sovint s’interpreta com quelcom purament divertit quan en realitat té un punt sarcàstic, una mica dur”.

Les dues parts permeten a la intèrpret evidenciar la seva pròpia dualitat, doncs es va formar en l’escola catalana i en la russa, primer amb Garriga i Alicia de Larrocha a l’Acadèmia Marshal, a continuaci­ó a l’Escola Reina Sofia de Madrid amb Dmitri Bashkirov, i finalment a Londres amb Iri- na Zaritskaya, després que s’hi fixés Vladímir Ashkenazy i s’erigís en el seu tutor. “Són dues tècniques molt diferents que m’han aportat molt, però arriba un moment que no som d’una o una altra, sinó que desenvolup­em la nostra pròpia manera d’afrontar cada repertori”.

Sempre “en plena evolució i mirant cap endavant”, Ventura destaca de la peça d’Humet el seu caràcter atmosfèric i de detall. “M’ha encantat poder tocar amb ell, igual com amb Carlota. Treballar amb el compositor et dóna una visió diferent, és un rar luxe que puguin transmetre’t les seves idees”.

 ?? ARXIU ??
ARXIU

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain