“Per al 2014 ja torna a pujar la partida de cotxes oficials”
Francisco de la Torre Díaz, inspector d’Hisenda
Tinc 41 anys: he estat portaveu de l’organització d’inspectors. Vaig néixer a Madrid. Casat i amb fills, als quals vull llegar un món més just i això vol dir que amb impostos, perquè són el preu que tots hem de pagar per la civilització. Sóc creient. Publico ‘¿Hacienda somos todos?’
Per què tenim un dels sistemes tributaris menys eficients de la UE? El 2013 vam recaptar el 38% del PIB, un percentatge similar al de Portugal o Grècia i lluny de França, que n’aconsegueix recaptar un 50%, o Alemanya, que arriba al 47%. Està clar: és ineficient.
En canvi, gastem gairebé com ells. La nostra despesa pública és el 44%.
Alguna cosa es deu haver retallat. S’han retallat prestacions de l’Estat de benestar, però la nostra estructura politico-administrativa i clientelar ha augmentat.
Aquestes no són les grans partides. Però la seva retallada hauria legitimat les de sanitat i educació, En canvi, en el pressupost del 2014 ja han augmentat els cotxes oficials i el nombre d’assessors polítics.
La moral fiscal diríeu que no tant. I la nostra Hisenda no serà efectiva si no millora la moral fiscal, degradada pels escàndols que afecten des del partit en el govern i el de l’oposició fins a les altes magistratures de l’Estat. Amb la moral de Tanzània no pots recaptar com Alemanya.
També ha estat una recessió dura. Altres països l’han patida igual, però no se’ls ha esfondrat el sistema recaptatori com a Espanya. Per això ja som dels últims en sortir de la recessió.
Jo ja firmaria si n’aconseguim sortir. Un exemple palmari és l’impost de societats: el 2007 va ser el millor exercici empresarial de la nostra història i, tot i això, les empreses van declarar un 39% menys. És una caiguda que sembla fraudulenta per la qual vam perdre 18.000 milions.
Sense l’estirada fiscal d’orelles de Brussel·les hauríem evitat el rescat? Els mercats van analitzar la ruïna fiscal espanyola, malgrat els pedaços d’urgència, i ens van abandonar; només el rescat bancari i la promesa de Draghi d’actuar in extremis van evitar que ens enfonséssim.
Doncs els tipus impositius ja són alts. Són elevats, però ineficients per recaptar. Ara mateix no estan tan allunyats dels francesos o italians, però el “recàrrec temporal Montoro” del 47% arrenca ja en els 53.000 euros...
Què ens ha de dir! I en part ens ho mereixem: hem votat programes fiscalment insensats: Zapatero va guanyar el 2008 amb la devolució de 400 euros i negant la salvatge crisi fiscal que ja patíem; però el PP també va triomfar el 2011 prometent que baixaria impostos per immediatament haver de pujar-los per imposició europea i sentit comú.
Quina és la bossa de frau més gran?
Confio que la reforma fiscal posi fi a la declaració per mòduls, un pedaç fiscal insostenible. Les factures falses són un altre escàndol nacional. Són a tot arreu i s’utilitzen per a tot a més de per estafar Hisenda. Sovint detectem directius que saquegen les seves empreses fent-les servir.
Quina mesura fiscal és més urgent?
Les que ajudin a crear ocupació.
Hi comença a haver feina; no ocupació.
Perquè a l’empresari encara li surt car transformar la feina en llocs de treball ja que a les altes cotitzacions se suma el cost fiscal.
El seu defraudador més matusser?
El més patètic va portar els seus cinc fills i em va dir que emetia factures falses perquè, així, “havia deixat el narcotràfic”.
Sembla una mala comèdia espanyola.
Quan exercia a Barcelona vam detectar un pis a la Diagonal on havia domiciliades... nou-centes vuitanta i una societats per emetre factures! Un altre llest va posar la seva a l’adreça del mateix edifici on hi ha la seu d’inspecció d’Hisenda.
Petits aficionats.
Els grans, a més de paradisos fiscals, utilitzen el sandvitx holandès o el doble irlandès; dos països que es beneficien d’una fiscalitat que ens perjudica a nosaltres.
Poc hi podem fer.
Podem fer-hi molt! La pressió popular ha obligat Starbucks i altres multinacionals a pagar impostos al Regne Unit.
L’IVA encara és oportunitat de frau?
La pròpia UE el va xifrar en el 20% de la seva recaptació. Hi ha xarxes criminals especialitzades en apropiar-se’l. I espontanis, com el que va registrar la venda del seu pis en 22 notaries per cobrar l’IVA 22 vegades. La banca també es va beneficiar en cobrar la devolució d’un IVA que els promotors insolvents que li lliuraven pisos com a pagament de crèdits no havien ingressat.
També liderem l’estafa amb IVA?
El primer semestre del 2013 el nostre consum va caure un 3%, però les bases de l’IVA, un nou: més frau.
Oeeeé oeeé oeeé oeé...
No és broma, perquè si recaptem menys amb l’IVA que altres països, haurem de retallar més en sanitat i educació.
Hem fet alguna cosa fiscalment bé?
El nostre sistema impositiu està millor informatitzat que el d’altres països de la UE: un avantatge d’haver-lo creat més tard. La seva missió és creuar dades per transformar-les en informació i detectar irregularitats. I el NIF espanyol ens permet realitzar, amb molts menys funcionaris, les mateixes tasques fiscals que ells.