El passeig de Gràcia obrirà un gran espai gastronòmic
El Nacional, que obrirà al setembre i disposa de 2.600 m2, s’ubicarà en una nau on hi havia hagut un pàrquing SB Grup és el principal inversor d’un projecte culinari únic que costarà sis milions d’euros
De les ostres del sud de França al peixet fregit gadità passant per un bon entrepà de calamars, un fricandó o un bacallà daurat al més pur estil portuguès. El Nacional, un gran espai gastronòmic amb més de 2.600 metres quadrats útils situat al final d’un passatge privat entre el passeig de Gràcia i Pau Claris, oferirà un ampli mostrari dels productes fres- cos i la cuina de la península ibèrica. La idea va sortir de l’empresari Lluís Carandell, impulsor del Boca Grande, que des de fa anys sospesava la idea d’obrir a Barcelona un espai semblant al mercat de San Miguel de Madrid. Buscant socis inversors, el juliol passat va presentar la seva idea als propietaris d’SB Grup, grup immobiliari i hoteler de Tortosa que tenia ganes d’emprendre un projecte vinculat a la restauració que s’allunyés de les propostes més habituals. SB Grup té el 75 per cent del negoci (Carandell el 25 per cent), que costarà sis milions d’euros.
Explica Gerard Subirats, conseller delegat i vicepresident del grup, que es van entendre des del primer instant. “La capacitat creativa de Carandell sumada a la nostra capacitat per conceptualitzar aquestes idees ha donat com a resultat un projecte que volem que els barcelonins es facin seu i que sigui una aposta per la cuina clàssica de tot el conjunt de la península ibèrica. un local del qual tothom es pugui sentir orgullós”.
El local, una gran nau que anteriorment havia estat un pàrquing, funcionarà com un espai gastronòmic organitzat per famílies, segons l’oferta culinària, amb un interiorisme que recrearà la Barcelona dels anys trenta i quaranta del segle passat: els clients, en funció de la mena de proposta que vulguin tastar, po- dran adreçar-se a les diferents zones: a la dreta de la gran nau, una àrea per a la cuina més ràpida, basada en entrepans i un ampli assortiment d’elaboracions dolces; i tot seguit un ampli espai dedicat als pintxos bascos i diferents tipus d’arrossos. A l’esquerra, dos racons diferenciats més, un dels quals amb les carns com a protagonista, un altre destinat als peixos (que com les carns, s’exposaran per tal que les vegin els clients) i, sobre cadascuna de les dues un reservat (els únics espais on es podrà fer reserves). Entre les dues zones, una cocteleria. Al mig de l’antiga nau el protagonisme el tindrà la
dia fins a les tres de la matinada cada dia de l’any. Segons Gerard Subirats, l’amplitud horària era un dels grans objectius, “perquè un dels problemes amb què es troben molts barcelonins és que quan surten tard del cinema o del teatre no troben un lloc on sopar, on no els facin mala cara perquè estan a punt de tancar la beguda (encara que també hi haurà algunes salaons, aperitius i pernil per picar): disposarà de tres barres, la primera de cerveses, amb marques de tota la Península, una altra de destinada als vins i una última zona per al cava, el xampany i les ostres. El local, que tindrà capacitat per a un total de 770 clients, romandrà obert des de les 12 del mig- cuina”. Hi treballaran uns 85 cuiners (a les quatre cuines que hi haurà ) i unes 120 persones a sala. “No volem estrelles Michelin, sinó simplement buscar la màxima qualitat dels productes i la millor interpretació dels plats tradicionals que s’adaptaran a la temporada”. L’interiorisme el firmarà Lázaro Rosa Violán, a qui asseguren que han elegit per la gran capacitat d’adaptar-se i reinterpretar els espais, i tot el mobiliari es farà a mida. Per completar un projecte gastronòmic d’aquestes dimensions han adquirit també una part de l’edifici annex, que dóna als números 99-101 de Pau Claris, on ubicaran una cafeteria i teteria, amb una terrassa d’uns 80 m2 i també una botiga en la qual vendran productes envasats de tota la Península.
Al marge de l’oferta gastronòmica, la instal·lació aspira a convertir la part superior en un espai ciutadà. Un lloc en el qual barcelonins i turistes puguin gaudir d’una imatge amb què només uns quants veïns de l’Eixample poden delectar-se; la visió d’un pati interior. Per a alguns pot ser un paisatge poc poètic, però és sens dubte un dels exemples de la xarxa urbana ideada per Ildefons Cerdà. El nou espai, que estarà obert al públic, tindrà el nom de María Callas. Així el va batejar l’Ajuntament fa uns anys.
El Consistori està treballant en el pla de transformació d’aquest espai que haurà de preservar la coberta amb grans claraboies que donen llum a l’edifici. Es tractarà d’una nova zona de repòs privilegiada –projectada inicialment en uns 2.000 metres quadrats– entre la Gran Via, Diputació, Pau Claris i passeig de Gràcia, en una àrea on no es disposen de gaires espais verds. De fet, aquest nou espai públic serà el primer que s’obrirà a la zona, al marge dels jardins del Palau Robert, a l’altre extrem del passeig.
Fonts municipals van indicar que s’està redactant el projecte de la coberta i, de moment, no saben si les obres es podran coordinar amb les tasques de transformació de l’antic aparcament en l’espai de restauració o s’esperarà que es rehabiliti tota la teulada per habilitar l’interior de illa. En tot cas, seran els promotors del nou espai gastronòmic El Nacional els que hauran de dur-ho a terme.
SORTIDA A DOS CARRERS A l’edifici que dóna a Pau Claris hi haurà una botiga i una cafeteria i teteria
DIMENSIONS El nou espai gastronòmic tindrà capacitat per a 770 clients
El projecte en el qual està treballant el districte de l’Eixample vol que la volta catalana de rajola que cobreix l’aparcament i que disposa de claraboies –catalogada com a bé d’interès local– pugui ser visible des de l’interior d’ illa. Per això, una de les possibilitats que es proposen és que puguin ser vistes a través d’una passarel·la que passi per sobre d’aquesta coberta industrial peculiar. “La intenció és recuperar la part superior de l’edifici en un espai públic i on poder estar”, van assegurar fonts municipals a La Vanguardia. Tampoc no s’espera que hi pugui haver zones infantils i arbres grans a causa de la complexitat de l’edifici sobre la qual s’habilitarà l’interior de l’illa.