Tremosa: “La UE sap que no pot perdre Catalunya”
La Unió Europea (UE) no pot prescindir de Catalunya. És la tesi que defensa Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees, com un dels eixos que justifiquen, a parer seu, la plena viabilitat del procés sobiranista que hi ha en marxa. “Europa no pot perdre Catalunya, perquè si no el sud es despenja i el continent es trenca”, va recalcar ahir en aquest sentit, de manera que “si Catalunya es perd, Europa hi surt perdent”.
L’eurodiputat de CiU –l’únic dels partits catalans que repeteix per a un segon mandat– va afirmar que, en el context de crisi que afecta el conjunt d’Europa, les institucions de la UE tenen una “valoració molt bona” de Catalunya pel fet de ser una de les regions, juntament amb el País Basc i les del nord d’Itàlia, que han sabut resistir i combatre de “manera modèlica” la recessió econòmica i no han sucumbit als seus efectes com ha fet la resta del sud del continent. És a dir, Catalunya “és ben vista a Brussel·les” perquè s’està sobreposant a la crisi com ho han fet els països del nord d’Europa, i perquè no s’ha despenjat com ha passat amb els del sud, fet que la converteix en una regió que “co- hesiona el conjunt del continent”. “A Brussel·les diuen que Catalunya és important en el mapa europeu”, va subratllar.
Ramon Tremosa va fer aquesta reflexió al fòrum Barcelona Tribuna, impulsat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (Sebap), l’Associació Espanyola de Directius (AED) i La
Vanguardia, en resposta a una pregunta sobre el suport que el procés sobiranista de Catalunya té a Europa. “Hi ha gestos, hi ha picades d’ull...”, tot i que res explícit, va reconèixer, però malgrat això va donar molta transcendència al fet que cap govern d’Europa no hagi fet seu el discurs de la por i l’amenaça contra Catalunya que practica el Govern de Mariano Rajoy. “A Europa hi ha un llenguatge verbal i un llenguatge no verbal, i en el cas català el silenci europeu és molt significatiu”, va dir. En aquest escenari, no va descartar que, com a conseqüència d’un hipotètic triomf del sí en el referèndum d’Escòcia, des de la UE es pugui “donar instruccions” per obrir el diàleg entre el Govern espanyol i la Generalitat.
El candidat de CiU va comparar el procés de construcció de la UE amb el de la Sagrada Família, “lent i llarg”, amb torres acabades com la unió monetària i l’espai únic europeu, d’altres a mig fer com la unió bancària i la ferroviària, i d’altres per començar com la unió fiscal i l’energètica. I va aprofitar per replicar la insis-
“Al final Europa vol països que funcionin i no que facin aigües pertot arreu”, diu l’eurodiputat de CiU
tent afirmació de Mariano Rajoy en el sentit que per estar a Europa cal ser un país gran amb l’argument que “el lideratge a la UE no el dóna la dimensió, sinó les bones pràctiques”, i ho va exemplificar amb el fet que Luxemburg és avui més influent que Espanya. “Hi ha països molt grans a la cua de la influència econòmica i política”, va advertir, perquè “al final Europa vol països que funcionin i no que facin aigües pertot arreu”. “La marca Espanya cotitza a zero en els àmbits de poder de la UE, i això vol dir que alguna cosa es deu estar fent malament”, va subratllar gràficament.
La dissertació de Ramon Tremosa va versar bàsicament sobre la història del corredor ferroviari mediterrani, amb el qual es va presentar a les eleccions del 2009 en qualitat de promesa electoral i que ara pot exhibir com un èxit de Catalunya. De fet, el va qualificar com “la gran victòria europea de Catalunya”, que les institucions europees “han acabat imposant a Espanya”, malgrat les reiterades apostes dels governs tant del PP com del PSOE pel corredor central. Tot i que, en aquest sentit, va alertar dels nous intents de ressuscitar aquesta última opció: “És curiós que el PP hagi tornat a introduir el corredor central al programa electoral, cosa que crea confusió i divisió altra vegada”.