Hollande, dos anys a l’abisme
El president francès s’enfronta a la desafecció de l’opinió pública
“No hi tinc res a perdre”. Així ho va expressar ahir François Hollande durant una entrevista radiofònica amb motiu del segon aniversari de la seva elecció com a president de la República, el 6 de maig del 2012. “No hi tinc res a perdre”, va dir. I la va encertar. Perquè dos anys després de la seva victòria sobre Nicolas Sarkozy, el president francès continua políticament instal·lat al fons de l’abisme. Amb un nivell de confiança per part dels francesos del 18% i una desconfiança inaudita del 78% –cosa que el converteix en el president més impopular de la V República–, Hollande ho té difícilment per empitjorar gaire. Tot i això, els especialistes dels instituts d’opinió dubten que, faci el que faci, pugui millorar sensiblement. Sembla que la seva imatge arrossega irremissiblement la rèmora d’un greu problema de credibilitat: digui el que digui, els francesos han deixat de creure’l.
Les causes d’aquesta desafecció, que va passar una factura molt cara al Partit Socialista en les passades eleccions municipals, són múltiples. Un còctel indigest integrat per promeses incomplertes, una situació econòmica degradada –amb un creixement àton i un atur que ha superat el 10%–, una política fiscal as- fixiant, una successió constant de relliscades per part del primer Govern –per falta de cohesió i disciplina–, alguns escàndols notables –particularment, el frau fiscal del ministre d’Hisenda, Jérôme Cahuzac–, el ridícul del cas Leonarda o la ruptura sentimental amb Valérie Trierweiler des-
LA PROMESA El cap de l’Estat francès anuncia un gir per millorar la situació econòmica EL FRACÀS L’atur amb prou feines s’ha estabilitzat després d’haver promès que baixaria
prés del seu affaire amb l’actriu Julie Gayet –en què va fer la sensació d’home fred, ambigu i esmunyedís–, que ha erosionat greument la seva figura política. I també la seva imatge personal.
El balanç de la seva gestió, que havia fet del combat per l’ocupació la prioritat, s’ha saldat amb un fracàs. Hollande es va passar mesos i mesos prometent que la corba de l’atur s’hauria invertit a finals de l’any passat. És a dir, que en lloc de continuar creixent, començaria a baixar. No ha anat pas així: l’atur amb prou feines s’ha començat a estabilitzar. I cada vegada més francesos tenen problemes per arribar a final de mes. Ara Hollande anuncia l’arribada d’un gir en la situació econòmica. I tothom mira al cel...
Si en alguna cosa ahir va admetre haver-se equivocat, el president francès –tampoc gaire– va ser a “no haver anat més ràpid”
en les reformes, oblidant que ell sempre havia defensat el contrari com a mètode. I que les primeres mesures econòmiques que va adoptar –la seva “caixa d’eines”– aviat van fer curt.
Dos anys després de sortir elegit, cosa que ell mateix –en un rampell d’humilitat– va atribuir ahir al “fracàs” del seu predecessor més que no pas els mèrits del seu propi programa, Hollande aborda la segona part del seu quinquenni amb una aposta aparentment impossible: intentar guanyar el favor de l’opinió pública brandant les tisores. En efecte, després d’haver collat els francesos a còpia d’impostos –fins arribar al que el president mateix considera el límit–, ara toca estrenye’s el cinturó i reduir la despesa pública en 50.000 milions d’euros durant els pròxims tres anys, cosa que es traduirà en la congelació de pensions, ajuts socials i els sous dels funcionaris.
Per dur a terme aquest règim forçat, que va acompanyat d’un alleugeriment de càrregues socials a les empre-
LA DIFICULTAT Hollande aborda la segona part del seu mandat amb retallades EL REPTE El president vol restablir un diàleg directe amb els francesos
ses per reforçar-ne la competitivitat, Hollande ha escollit com a primer ministre Manuel Valls, el membre més apreciat del Govern, amb una popularitat que dobla amb escreix la del president, però que també està més a la dreta. I que ha hagut de començar lluitant amb un important sector del Partit Socialista que l’acusa de trair la política de l’esquerra.
Mentrestant, el president vol intentar recuperar-se políticament restablint un diàleg directe amb els francesos. Així, ahir es va estrenar amb un exercici inusual –una entrevista d’una hora a la ràdio amb el periodista més incisiu de França, Jean-Jacques Bourdin (RMC), que incloïa preguntes directes dels oients–, i amb un dinar amb un grup de joves de Villiers-le-Bel, la ciutat de la banlieue nord de París on el 2007 es va desencadenar una segona onada de violència.
Hollande, que ahir va demanar de “ser jutjat al final” del seu mandat, sap que si fracassa en el problema de l’atur la seva reelecció és impossible. I va tornar a insinuar que, arribat el cas, renunciaria a presentar-se el 2017: “Com vol que, al final del meu mandat, si he fracassat, pugui dir que tinc la solució per continuar?”.