Els islamistes de Boko Haram segresten vuit nenes més a Nigèria
Els Estats Units envien un equip d’espies i militars per localitzar les menors
Nou cop de Boko Haram. La banda islamista radical va segrestar abans-d’ahir vuit nenes nigerianes més –d’entre dotze i quinze anys– a la localitat de Warabe, al nord-est de Nigèria. Algunes fonts parlen fins i tot d’onze noies capturades. El nou atac es coneix després que el líder de la banda, Abubakar Shekau, anunciés que vendrà com a esclaves entre 230 i 276 noies que els seus homes van segrestar el 14 d’abril en una escola de Chibok i que retenen en zones frontereres del Camerun i el Txad. Boko Haram, que controla diverses regions del nord-est davant la impotència de l’exèrcit nigerià, pretén imposar una versió radical de la xaria a tot el país i ha declarat la guerra santa al Govern d’Abuja. La lluita no és nova –des del 2009 la banda ha provocat milers de morts a Nigèria–, però l’escàndol de les noies retingudes ha despertat l’atenció internacional.
El president de la nació, Goodluck Jonathan, va acceptar l’oferta dels Estats Units d’enviar un equip de militars, material i serveis d’intel·ligència per ajudar a localitzar les noies. Segons al-
La secta islamista nigeriana manté més de 200 nenes retingudes al Txad i el Camerun
guns mediadors, algunes d’elles han estat obligades a casar-se amb els capturadors i d’altres han estat venudes per uns 8,5 euros com a esclaves sexuals. L’exprimer ministre britànic Gordon Brown, enviat de l’ONU a Nigèria, ha demanat a Washington i a Londres que localitzin les nenes i les rescatin.
Lazarus Musa, resident de la vila de Warabe que va ser testimoni de l’atac de la matinada de dilluns, va verbalitzar la incapacitat de l’Executiu nigerià de defensar la població. “Eren molts i tots portaven armes –va declarar a Reuters–. Van arribar amb dos vehicles pintats amb colors de l’exèrcit. Van començar a disparar per tot el poble”, va explicar.
La tàctica feta servir recorda la utilitzada en l’atac de Chibok. En aquella ocasió, els insurgents també es van fer passar per militars –alguns fins i tot vestien uni- formes– per agrupar les noies abans d’emportar-se-les. La magnitud d’aquell atac deixa entreveure la força del grup a la zona: 200 homes armats van arribar a l’escola, defensada per, amb prou feines, quinze guàrdies, en un comboi de vint camions i més de trenta motocicletes. Després de l’atac, es van emportar les noies a la reserva de Sambisa, bastió i amagatall de la banda ja que és una zona boscosa de la mida de Catalunya i València juntes. En el trajecte, 53 noies van escaparse perquè un camió es va espatllar i van poder amagar-se.
El polvorí nigerià té les arrels en la pobresa, l’extremisme i la brutalitat. Nigèria és la primera economia de l’Àfrica gràcies al petroli però el 70% dels 177 milions d’habitants viu en la pobresa. I al nord, de majoria musulmana, la situació és pitjor. Allà, l’extremisme ha agafat en una societat mísera, analfabeta i que se sent trepitjada. Organitzacions locals i internacionals han denunciat casos de brutalitat d’unes forces de seguretat mal equipades i més mal pagades que han protagonitzat execucions sumàries i detencions arbitràries.
El llenguatge de la secta islamista, fundada l’any 2002 com a reacció a aquest abandonament, només és la mort: des del gener han matat més de 1.500 persones.