La Unió Europea deixarà d’exigir visat a peruans i colombians
Brussel·les farà un examen tècnic previ i negociarà tractats bilaterals
“No m’ha fet mai falta permís per anar a casa de la meva mare”, va afirmar, irat, Gabriel García Márquez quan va saber que la Unió Europea, consentint-ho Espanya, exigia visat als ciutadans del seu país, Colòmbia, i del Perú.
L’escriptor va amenaçar de no tornar a trepitjar Europa fins que els seus governs no fessin marxa enrere. Ja no va ser a temps de veure-ho. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va demanar a la UE l’agost de l’any passat que anul·lés aquella mesura –aprovada quan ell era ministre de l’Interior, el març del 2011– però el procés legal per capgirar-la està resultant més laboriós que no ho va ser incloure aquests dos països llatinoamericans a la llista negra europea i començar a demanar visat als seus ciutadans per a estades inferiors a 90 dies.
Ahir els governs europeus van fer un pas més en aquesta direcció i van aprovar per unanimitat el reglament que permetrà aixecar l’exigència de visat de turista als ciutadans de Colòmbia i el Perú, entre altres països. Però la decisió política ha d’anar seguida de la firma d’un nou acord bilateral de reciprocitat, una negociació que els països interessats hauran de discutir amb la Comissió Europea. A la pràctica, el procés podria durar un o dos anys més.
Desenes d’intel·lectuals llatinoamericans i espanyols van arremetre fa tretze anys contra la decisió de la UE. L’origen de la decisió és en l’harmonització de polítiques de visats iniciada a finals dels anys noranta. Ni Alemanya ni Itàlia ni un país amb tants lligams històrics bilaterals com Espanya estaven entre els països europeus que sí que demanaven visats als turistes del Perú i Colòmbia, però ningú no es va oposar a la mesura.
La voluntat europea de renunciar als visats ha suscitat grans expectatives als països afectats, que van viure com un afront la imposició. “Tots voldríem tenir ja una data definitiva d’aplicació per poder viatjar sense visat de curta durada a Europa, tot i això falten molts passos”, va avisar Maria Antonia Van Gool, ambaixadora de la UE a Colòmbia.
El primer tràmit serà obtenir una avaluació positiva per part de la Comissió Europea sobre l’impacte econòmic de la mesura i la situació de seguretat i control de fronteres en els dos països. Es tracta d’un nou requisit, no previst en el reglament original del 2001, al qual s’afegeix una altra clàusula especial per permetre la reintroducció temporal dels visats –“en circumstàncies específiques” que el text legal adoptat ahir no precisa– i per assegurar-se que si un país opta per demanar visat als europeus la UE pugui respondre de la mateixa manera.
Només després d’obtenir l’aprovació dels tècnics europeus es passarà a una fase purament política de negociació d’un acord bilateral, pas que ja es disposen a fer 16 països més del Carib i el Pacífic, a més de la Unió dels Emirats Àrabs, per aconse-
La decisió de la UE de demanar visats al Perú i Colòmbia va fer enfadar García Márquez
guir que als seus ciutadans no els calgui visat a l’hora de viatjar als 26 països europeus que formen part de la zona Schengen com a turistes.
Els altres països que esperen quedar alliberats de l’exigència de visat són Dominica, Grenada, Kiribati, Illes Marshall, Micronèsia, Nauru, Palau, Illes Salomó, Samoa, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Timor Oriental, Tonga, Trinitat i Tobago, Tuvalu i Vanuatu.