Horaris comercials polèmics
NOU capítol en el contenciós sobre la regulació de l’obertura en dies festius i els horaris comercials de Barcelona. L’Administració central esmena ara la plana a l’Ajuntament i li exigeix que, segons la llei estatal, els nous diumenges que autoritzi l’obertura dels comerços haurà de deixar llibertat perquè cada establiment determini l’horari que millor vagi d’acord amb els seus interessos i disponibilitats.
El pacte subscrit el març passat entre l’Ajuntament i un sector de comerciants preveia ampliar l’obertura autoritzada del comerç barceloní fins a dinou diumenges l’any, davant els deu permesos fins ara, sempre que fos els mesos de juliol i agost, i en un horari limitat de deu del matí a dues de la tarda.
Els responsables municipals van justificar que l’autorització es restringia als mesos de juliol i agost perquè és el període en què la ciutat registra més nombre de visitants, i la limitació d’horari es fixava entre deu del matí i dues de la tarda per preservar la conciliació laboral i familiar del petit comerç.
Altres associacions de comerciants que no van firmar l’acord esmentat, com les que formen part de l’anomenat Shopping Line –l’eix que recorre els principals carrers comercials de la ciutat–, van argumentar el seu malestar perquè el turisme que visita la ciutat al juliol i l’agost no és el de més gran poder adquisitiu i, per tant, no ve especialment per comprar, i perquè a les hores fixades per obrir els comerços acostumen a ser, a més, a la platja prenent el sol.
La profunda divisió entre els comerciants de Barcelona sobre els horaris comercials és comprensible, perquè els interessos de cada part, en funció del tipus d’establiment i del lloc en què es troba ubicat, són molt diferents. Però hi ha un fet indiscutible: que Barcelona ha canviat molt els últims anys, fins al punt de convertir-se en una ciutat turística, i, per tant, és raonable que els establiments situats en els eixos més turístics i comercials de la ciutat vulguin aprofitar les noves oportunitats de negoci que això suposa i reclamin el seu dret a ser tractats legalment com els de qualsevol altre municipi turístic de Catalunya, als quals la llei de comerç de la Generalitat els permet obrir lliurement els diumenges i dies festius.
L’advertència que fa ara la direcció general de Comerç a l’Ajuntament de Barcelona perquè deixi llibertat horària els nous diumenges en què autoritza l’obertura, al marge de qüestions legals, té sentit comú perquè permet que cada comerciant s’organitzi la jornada en funció de les expectatives de negoci i de la disponibilitat de temps i de personal.
Davant la divisió existent en el comerç barceloní, l’alcalde de la ciutat es va comprometre el març passat a avaluar els resultats de l’aplicació de l’esmentat pacte durant el primer any de la seva aplicació i a revisar-lo si calgués.
Tot indica que, arran de l’esmentada advertència legal de l’Administració central, l’alcalde es veurà obligat a revisar el pacte esmentat fins i tot abans que entri en vigor. En qualsevol cas, el pròxim ple municipal, on estava previst aprovar-lo, ha de ser l’ocasió per debatre la qüestió i buscar un equilibri raonable que protegeixi el comerç tradicional però que no perjudiqui els sectors més dinàmics i emprenedors, cosa que no pot permetre’s una ciutat amb un atur que encara supera el 17% de la població activa.