La punxacondons

Hi ha un moment en què l’adolescència entra de nou per la porta de casa, amb les galtes enceses, les celles furioses i una suor feromonada. De vegades arriba amb el somriure il·luminat, el somni impressionant la mirada, i penses: li deu haver fet un petó. O potser li han dit que és maca. O pot ser que només imagini el dia que caminarà sobre els talons que ha demanat per quan compleixi els setze. Però hi ha altres tardes que els primers passos en creuar el llindar tronen sords, com l’avís que camina enrocada en un laberint estèril de no-sé-quès capaços de fer detestable la presència materna.

Els adolescents sovint emanen satisfacció, igual com dubtes, complexos, autoretrets, decaïment i poca calma per mantenir l’alegria malgrat els assalts perduts, perquè encara creuen que el temps és una línia recta per la qual s’avança i que invariablement tomba per bé. N’hi ha prou amb deixar-se anar suaument. Negociar amb ells és un assumpte fatigós, però també vitaminat: un acte de resistència que et retorna aquest coratge juvenil que crèiem invencible. Mai no convences a la primera, però hi ha idees que es posen a la tauleta de nit, al costat de l’iPhone, i dos o tres dies després tornen manipulades amb les seves pròpies paraules. Encara que també hi ha nos, imprescindibles com l’aigua. El no a un adolescent és, per ells, el dic que frena un poderós desig d’elecció, autoafirmació i llibertat. Justament els valors que subliminarment diu transmetre el comentat anunci de Desigual amb una noia que es prova roba davant del mirall i forada condons. Un “crit a l’alliberament personal i al dret a perseguir els somnis” segons els seus responsables, que es fan la traveta quan addueixen que, sigui com vulgui, no pretenen “proposar patrons socials de conducta”.

Em sembla molt bé que la noia que simula un bombo amb un coixí rebenti preservatius; com si vol fer-ne globus! Però aquest anunci d’una marca que ha aconseguit un increïble èxit internacional, que porten molts xavals en l’edat de la poca-solta i que proclama amb encantadora ingenuïtat que “la vida és bonica”, anava acompanyat del rètol “Dia de la mare”. Les xifres d’embarassos infantils no deixen de ser preocupants: el 2011 van néixer 3.289 nens de mares menors de 17 anys a Espanya, segons dades de l’INE. Encara que no vulgui ser exemplar, ni proposar models de conducta, la publicitat no pot dimitir de les seves responsabilitats. Quina imatge de dona perpetua aquest espot? Com si avui, per ser mare en solitari, s’hagués de recórrer a aquests mètodes tan mesquins que encoratgen l’engany i la trampa, en lloc de recomanar una higiènica inseminació artificial.

La publicitat no pot dimitir de les seves responsabilitats; quina imatge de dona perpetua aquest espot?