Bisbe dels senseterra
TOMÁS BALDUÍNO (1922-2014)
Ala catedral de la ciutat brasilera de Goiás reposa el cos del dominic Tomás Balduíno, mort el passat dia 2 de maig als 91 anys a Goiânia. Balduíno va destacar perquè era, al si de l’Església catòlica, un dels defensors més importants de la reforma agrària i els drets dels indígenes.
El religiós va exercir gairebé tota la seva vida pastoral en l’estat que el va veure néixer, Goiás, situat al centre del país i que envolta la capital, Brasília. Tot i això, la seva consciència indigenista va sorgir en ser destinat a una parròquia de l’estat amazònic de Pará. Poc després, el 1967, Balduíno va ser designat bisbe de la diòcesi de Goiás i de seguida va centrar el seu treball i la seva influència en els problemes dels indígenes i els ciutadans sense terra.
El 1972 va impulsar la creació del Consell Indigenista Missioner (Cimi), dins de la conferència episcopal del Brasil, amb l’objectiu de preservar la diversitat cultural de cadascun dels pobles indígenes. El Cimi es va vestir de dol i al seu web hi va penjar una simpàtica caricatura de Balduíno on el religiós alça una mà al costat de la silueta d’un indi.
“Intransigent defensor dels drets i de la dignitat dels pobles indígenes”, assegura el Cimi en un article, i recorda que la “donació generosa” del prelat no es va circumscriure als indis. “Va dedicar la seva vida igualment als agricultors expulsats de les seves terres, amenaçats en la seva supervivència, als senseterra, els sensesostre, els sense res”, agrega.
Tres anys, després, el 1975, Balduíno també va participar en la fundació de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), lligada igualment a la Conferència Episcopal, l’objectiu de la qual era defensar els drets dels camperols i jornalers, i impulsar una reforma agrària. Un projecte agosarat per a l’època, tenint en compte que el Brasil estava governat per una dictadura militar “que feia el joc als interessos capitalistes nacionals i internacionals”, segons diu avui la mateixa web de la CPT. El combatiu i influent Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) també va plorar la desaparició de Balduíno. “S’ha silenciat una veu dels oprimits”, va afirmar l’organització en un comunicat.
El dominic va ser ordenat sacerdot el 1948. Va estudiar filosofia a São Paulo i es va doctorar en teologia a França, i va complementar els estudis amb un màster en antropologia i lingüística a Brasília. Balduíno va ser una de les veus més progressistes de l’Església, encara que sempre es va mantenir dins de la jerarquia catòlica i va estar com a bisbe de Goiás fins a la seva preceptiva jubilació el 1998, amb 76 anys, quan va passar a ser titular del càrrec de forma emèrita.
Després de l’arribada del president Lula al poder el 2003, Balduíno va ser designat mem- bre del nou Consell Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social (CDES), encara que al cap de pocs mesos va abandonar el càrrec, dependent del Govern federal.
L’actual mandatària, Dilma Rousseff, en conèixer la seva mort, va expressar a Twitter la seva “tristesa” i va dir que Balduíno “va ser defensor intransigent dels drets dels indis, els treballadors sense terra i els més pobres”.
El prelat va ser molt critic amb l’elevat cost de la visita que el papa Benet XVI va fer al Brasil l’any 2007. “Tant menjar, tanta beguda, tanta despesa, tant luxe”, va dir Balduíno llavors a O Estado de São Paulo. “Va en contra del testimoni de Jesucrist, que mai no es va deixar tractar com un rei”, va afegir amb la seva habitual convicció en aquests temes.