Esplugues recupera el Porta Barcelona
El pla que preveia 700 pisos estava aturat per la crisi
No és estrany trobar-s’hi un petit ramat de cabres. La veritat és que tenen menjar, perquè la vegetació ho cobreix tot, fins al punt d’engabiar una zona infantil que gairebé no es veu. La sensació és d’abandonament. Ningú no diria que es tracta d’un dels grans plans urbanístics de l’àrea metropolitana: el pla Porta Barcelona d’Esplugues, també conegut com a pla Caufec, i que va esclatar amb la bombolla. Ara, això sí, hi ha novetats. La junta de compensació ha arribat a un acord per tornar a ficar màquines a la zona per acabar d’urbanitzar-la en menys d’un any. El pas lògic posterior serà construir-hi.
“La idea és que tota la urbanització estigui acabada el primer trimestre del 2015”, apunta el primer tinent d’alcalde d’Esplugues, Enric Giner, que confirma la decisió de la junta de compensació, de què també forma part l’Ajuntament. “No podem rebre les obres fins que no s’hagi acabat la urbanització o s’hagi arreglat el que està mal fet. És prioritari”, puntualitza el regidor responsable de l’àrea d’Urbanisme.
Un canvi de voluntat, voler continuar amb el pla, que s’explica pel canvi de propietaris. Abans n’hi havia una vintena, la majoria sense diners per invertir.
Els bancs són ara els principals propietaris d’uns terrenys que consideren estratègics
Ara, de forma directa o indirecta, els amos dels terrenys són entitats bancàries que han recuperat l’interès per aquesta zona, just al costat de Barcelona, a la falda de Collserola –on es construirà la nova connexió per als vianants i per a bicicletes amb la Diagonal–, i que pot tenir sortida tant per a inversors com per a particulars, malgrat la crisi. La consideren una àrea estratègica encara que es modifiqui el projecte inicial, que preveia la transformació d’aquestes 40 hectàrees amb la construcció de 709 habitatges, un parc empresarial, dos hotels i fins i tot un centre comercial al costat del barri de Can Vidalet. Per ara potser és massa.
Darrere d’aquell projecte hi va haver Sacresa, que l’any 2009, quan ja estava en concurs de creditors, va començar a vendre els primers pisos després que el 2008 les màquines comencessin a moure terra. Però al final no es va posar ni un maó del primer bloc i la urbanització de l’àrea va quedar a mitges, sense que en quatre anys gairebé hi hagi hagut manteniment. De moment, amb la urbanització s’acabarà amb els esbarzers, l’abandonament i els carrers que no van enlloc. Encara que potser també s’activarà l’oposició veïnal al projecte, que va néixer l’any 1991, i va ser sempre fèrria, amb l’exploració també de la via judicial. Això sí, no va el poder aturar. Ho va fer la crisi.