Obrers creatius
El 49% de l’ocupació de Barcelona està vinculada a activitats que requereixen un coneixement alt
L’ economia de Barcelona és creativa, però només relativament. El pes d’empreses i empresaris individuals (generalment autònoms) dedicats a les indústries creatives tradicionals –art o edició– o les no convencionals, com els videojocs, software o l’edició electrònica donen feina a l’11% dels ocupats de la ciutat, una xifra raonable, però per sota d’altres ciutats de rang semblant en l’escala europea.
Aquesta dada és important perquè és indicativa de la fortalesa de l’economia local. “Un percentatge més alt d’ocupats en indústries creatives es relaciona amb més producció per habitant”, segons revela l’informe presentat ahir a l’Ajuntament de Barcelona que analitza la capacitat productiva de la capital catalana en relació amb el coneixement que requereix dels seus assalariats.
D’acord amb aquest estudi, elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, el 49% de l’ocupació local està basada en activitats que requereixen un coneixement alt i la resta un coneixement baix.
Perquè s’entengui: coneixement alt implica, per exemple, la fabricació de productes farmacèutics, els serveis financers o el transport aeri, mentre que el coneixement baix inclouria la reparació d’automòbils, la confecció o la feina de la cons- trucció. Aquesta mena de barems estan relativament estandarditzats a nivell europeu i permeten avaluar la maduresa del sector productiu d’un país o, com és el cas, d’una ciutat.
Aquests mesuraments, tot i això, han estat objecte de críti-
Ciurana afirma que l’economia avançada és un dels factors que reforcen la capitalitat de Barcelona
ques no pas menors d’economistes que es pregunten si la consideració d’habilitats artesanals, com per exemple la confecció, la fusteria o la mecànica, com coneixements baixos té realment gaire sentit.
En qualsevol cas, i donant per bo el barem que fa servir aquest estudi, es constata que les empreses i les activitats que requereixen un coneixement alt han resistit més bé, en termes d’ocupació, la crisi econòmica, i avui continuen donant feina a més persones a la ciutat que les activitats que reclamen mà d’obra poc preparada.
I pel que fa a les empreses creatives, l’avantguarda de les d’alt coneixement, l’informe que ahir van presentar els tinents d’alcalde Sonia Recasens i Jaume Ciurana posa en relleu la importància d’aquest sector, i més en una ciutat com Barcelona, que no és seu de grans corporacions. Les grans companyies, que opten generalment per ciutats molt grans, són les que en realitat assenyalen la diferència en la competència entre urbs en matèria d’economia avançada, i Barcelona no acull multinacionals, “És un motiu més –va defensar ahir Ciurana– perquè Barcelona sigui capital” (d’Estat).
Amb tot, Recasens i Ciurana van assegurar que l’informe de l’IERMB, que ha dirigit l’economista Vittorio Galletto, “ens reafirma en les polítiques que estem desenvolupant”, va assegurar Recasens.
Ciurana va subratllar particularment projectes com el Canòdrom, el Disseny Hub o el desenvolupament de Fabra i Coats com a exemple de bones pràctiques que, va assegurar, han estat avalades per la Unió Europea que ha finançat alguns programes desenvolupats a Barcelona.