Mor Gurlitt, l’home que tenia un museu a casa
El futur de les seves 1.280 obres, pendent d’un notari
Cornelius Gurlitt, el fill d’un col·leccionista d’art alemany que va col·laborar amb els nazis i a l’habitatge del qual es van trobar l’any passat més d’un miler d’obres d’art modern de gran valor, va morir ahir al seu habitatge de Munic als 81 anys. La mort d’aquest home solitari i sense família deixa una pregunta: què serà de la seva col·lecció?
Gurlitt era un home gairebé sense rostre, ni identitat, una persona mancada dels atributs de l’home urbà modern; sense seguretat social, ni targeta de crèdit. Sense automòbil. I una cosa encara més anòmala a Alemanya: sense registre a l’obligatori cens policial local.
Tot el seu món es reduïa a la col·lecció d’art de la qual era gelós custodi: ningú no la coneixia, ni tan sols el marit de la seva germana, Benita, morta el 2012 i que era la seva única persona pròxima. No treballava, ni rebia pensió de l’Estat. Aparentment vivia dels quadres de la col·lecció paterna que de tant en tant venia, pel que sembla a Suïssa, per anar tirant, això sí, folgadament.
Va ser a la tornada d’un d’aquests viatges a Suïssa, després de tancar un acord de venda, quan aquest ancià solitari va ser detectat per la xarxa de l’Estat: un control rutinari de duanes al tren que uneix Zuric amb Munic. Portava a la cartera una mica menys dels 10.000 euros legals, però va semblar nerviós i els policies es van quedar amb el seu nom per a ulteriors comprovacions. El següent va ser el registre de casa seva i la sorprenent troballa de 1.280 obres, fonamentalment pintures i aquarel·les repartides entre Munic i una segona residència a Salzburg (Àustria), de molts dels artistes més reconeguts dels segles XIX i XX, des d’impressio-
Pel que sembla hi ha un testament i força enuig per l’abús que deia que havia patit
nistes com Matisse, Monet i Renoir, fins a expressionistes alemanys com Liebermann, passant per Kokoschka, Chagall i Picasso.
Hildebrandt Gurlitt, el pare de Cornelius, nascut el 1895 a Dresden, va ser un personatge de clarobscur: mig víctima dels nazis –la seva condició de “mig jueu” el va expulsar de la direcció d’un museu d’art– mig col·laborador i còmplice, va acumular la seva col·lecció en una època i circumstàncies ombrívoles. Època d’“art decadent” i persecució, quan s’expropiava i extorsionava els jueus que, en el millor dels casos, venien els seus patrimonis per fugir d’Alemanya.
Gurlitt pare, mort als anys cinquanta en un accident de trànsit, va col·laborar en els negocis i intercanvis d’allò com a especialista en art modern. Cinc-centes de les 1.280 obres podien ésser resultat d’aquestes ombres, però el fet és que al seu fill se li va confiscar tot sense la menor prova legal.
Enfadat, aquest va arribar al final a un acord que li tornava tot a canvi de prestar-se a restituir el que es demostrés resultat d’abús, de moment molt poc. Se sap que en la seva última hospitalització va rebre un notari. Segurament hi ha testament. No hi ha família i hi ha enuig cap a l’Estat alemany. Interessant incògnita.