Les coses del Julio
Experts, coneguts i familiars de l’escriptor argentí el recorden en un seminari a la UB amb motiu del seu centenari
Asseguda en un banc del claustre de Lletres, a la seu central de la Universitat de Barcelona, com si fos una estudiant més, estava, ahir al matí, bevent d’una ampolleta d’aigua, Aurora Bernárdez, la marmessora i primera esposa de Julio Cortázar (1914-1984). Xerrava, ella que és ja nonagenària, amb nois de vint anys que se li acostaven, alguns amb un exemplar de Rayuela a la mà, i els explicava coses de l’home amb qui va compartir tants anys de la seva vida, com que aquest llibre “va convertir Cortázar en una cosa que ell mai no hauria volgut ni somiat ser, una persona pública”.
Bernárdez venia, en realitat, com a espectadora a una de les sessions de Julio Cortázar: la vuelta al día, títol de la jornada
NOVETAT Cristina Peri Rossi, que va ser la seva musa, publicarà al juny cartes inèdites ANÈCDOTA Mercedes Milá el va entrevistar i li va donar un Cartier que ell va regalar a l’hostessa
que ahir va dedicar la UB a l’escriptor per debatre la vigència de la seva obra, en el centenari del seu naixement. Una vegada iniciada la taula rodona que li interessava, la sordesa de Bernárdez li impedia d’escoltar el que s’hi deia; contrariada, va sol·licitar permís per pujar a l’estrada al costat dels conferenciants amb l’única finalitat de sentir-los bé. Va ser un regal per al públic ja que, amb Bernárdez a dalt, va resultar inevitable que agafés el micròfon. I va dir que l’escriptor ens ha deixat, en la correspondència, “un autoretrat perfectament traçat, sense vanitat ni presumpció”.
La cosa havia començat ben d’hora, al matí, quan va trencar el gel l’escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi, a qui l’argentí venia a veure a Barcelona: “Al meu pis d’obrera de Fabra i Puig havia de posar-li una banqueta al llit d’hostes, perquè no hi cabia sencer”. Va anunciar per al juny el llibre Julio y Cris (Menoscuarto) en el qual, per primera vegada, farà públiques les cartes que li va dirigir Cortázar –fragments, per qüestions de drets d’autor–. Va revelar també que l’escriptor, en ser inquirit per la seva fidelitat a prova de bombes amb la revolució cubana, va respondre-li: “Jo puc demanar-li a Fidel que alliberi Reinaldo Arenas, tancat en un camp de concentració per homosexual. Però si no fos amic de Fidel, Reinaldo hauria mort al camp”. Va explicar anècdotes de quan va acceptar anar al programa d’entrevistes de Mercedes Milá –en la seva època de periodista seriosa– i com, a la limusina que el portava al plató, li va regalar a la sorpresa hostessa el Cartier amb què l’havia obsequiat el programa, després de dubtar de si llançar-lo per la finestreta. “Sempre es preguntava quanta gent viuria amb el que costa un objecte de luxe, tenia una ètica cristiana, gairebé franciscana”. La professora Mercedes Serna va llegir un dels Cinco poemas para Cris que l’argentí va escriure per a Peri Rossi, al·ludint a la condició homosexual d’ella, que els hauria impedit de tenir una relació amorosa: “En realidad poco me importa / que tus senos se duerman / en la azul simetría de otros senos. / Yo los hubiera hollado / con la cosquilla de mi roce / y te hubieras reído justamente / cuando lo necesario y esperable / era que sollozaras”.
Carles Álvarez, que treballa des de fa anys al costat d’Aurora Bernárdez, va explicar anècdotes de la seva tasca en l’edició de la correspondència de l’autor, així com dels Cuentos inolvidables según Julio Cortázar, els Papeles inesperados –inèdits– o l’àlbum il·lustrat Cortázar de la A a la Z, entre d’altres títols. Va explicar que encara li continuen enviant cartes de Cortázar: “Contínuament; en tinc ja transcrites 174 pàgines més, però no crec que surti un altre llibre fins d’aquí a unes dècades. Una vegada a Buenos Aires algú em va dir: ‘Mirá que de tanto ordeñar la vaca se te romperá la ubre’”. Només tres persones es van negar a cedir-li les seves missives de Cortázar, les tres dones més joves que ell, “per motius que un pot imaginar-se”.