Atípica cançó de cambra
El músic català ocuparà durant tres nits consecutives el Círcol Maldà amb dues propostes artístiques clarament diferents. En les primeres, estarà acompanyat per un jove quartet de corda amb què reviurà les nits de línia cabaretera d’abans, mentre que en l
El cantautor i compositor de cinema Alfonso Vilallonga és un ens inquiet que està pensant ja en la següent jugada artística. Ara, o sigui, avui i demà, uneix forces a un quartet de corda clàssic “però versàtil” per oferir un “concert de cançó de cambra”. Traduït en termes més convencionals, l’artista protagonitzarà dos concerts en el Círcol Maldà acompanyat per The Darling String Quartet.
Ahir explicava que el que oferirà en aquestes dues vetllades (amb entrades en ofer- ta per a menors de 30 anys i persones a l’atur) “són com els concerts de la meva primera època americana”, és a dir, “un concert de cabaret, amb temes meus, alguna cosa de chanson amb alguna peça de Bécaud, algun standard, un parell d’Elvis Costello i, es- clar, els meus monòlegs”. En aquesta mena de revisió de repertori, Vilallonga estarà acompanyat de les que ell qualifica “les forces vives de la corda d’ara mateix a Catalunya, perquè són molt bons tècnicament però també són flexibles”. Es refereix al violoncel·lista Manuel Martínez del Fresno (amb qui ja havia treballat anteriorment), la violinista Helena Sa- tué i dues filles del músic Joan-Albert Amargós, Carlota (violí) i Uixi (viola).
Encara fresca la repercussió del seu èxit amb la banda sonora de la pel·lícula Blancaneu, el músic barceloní creu que “aquest format pot tenir continuïtat, perquè el que fem és bastant únic”. Això no impedeix que reconegui que aquesta col·laboració “és molt bonica però també molt complexa perquè has d’utilitzar la veu com el seu fora una corda més”.
Després d’aquests dos recitals, Vilallonga oferirà un tercer en el mateix espai, divendres, en format duo amb el guitarrista Pau Figueres, amb qui repassarà els seus dos últims discos, Alphosphere Va
riations i Libérame.