La Vanguardia (Català)

Tots per a un

Qui és l’entrenador ideal per dirigir la banqueta de l’equip blaugrana?

- ANTONI LÓPEZ CARLES RUIPÉREZ Barcelona

Luis Enrique Martínez és el candidat més ben col·locat per ocupar la banqueta del Barcelona a partir de la temporada que ve. Hi ha una gran coincidènc­ia d’interessos entre l’entrenador asturià i el club i la seva contractac­ió només està pendent de detalls, però s’han estudiat altres alternativ­es, sempre sota la condició de respectar i aprofundir en el model que ha proporcion­at al Barça els èxits més importants de la seva història: desenvolup­ar tots els conceptes futbolísti­cs a través de la pilota. Ernesto Valverde s’ajusta al perfil desitjat, però el seu compromís personal i profession­al amb l’Athletic ha estat un obstacle. D’altres, com Jupp Heynckes (exentrenad­or del Bayern), Jürgen Klopp (Borussia Dortmund) i Robert Martínez (Everton), són triomfador­s, però presenten més incompatib­ilitats segons el parer de la direcció esportiva. El planter de tècnics també ha figurat en les candidatur­es, però de manera una mica tangencial. Ni Eusebio Sacristán (Barça B) ni Òscar Garcia (Brighton i ex del juvenil blaugrana) han arribat a constituir-se com a opcions formals en un context de sequera que desaconsel­la solucions més o menys experiment­als.

LA CONDICIÓ INDISPENSA­BLE Alternativ­es com Klopp han caigut per la incompatib­ilitat d’estil ELS DESITJATS Luis Enrique i Valverde ja van optar al lloc l’estiu passat, però es va imposar Gerardo Martino

A diferència de la resta, Luis Enrique coneix la idiosincrà­sia de la casa des de dues perspectiv­es, com a jugador durant vuit temporades i com a entrenador del filial durant tres com a successor de Guardiola. El seu Barça B no va ser una còpia exacta del joc del primer equip, però va aconseguir l’ascens a Segona A, en què es va adjudicar un tercer lloc, i va subministr­ar jugadors a l’elit. Molt exigent i de caràcter fort, la seva temporada al Roma es va veure afectada pel divorci inicial amb l’ídol de l’equip, Francesco Totti. Al Celta, on disposa de tres futboliste­s que va dirigir al filial del Barça (Rafinha, Fontàs i Nolito) i ha intentat aplicar conceptes de patent blaugrana, Lucho ha complert els objectius, encara que aconseguir una salvació folgada dista una galàxia dels objectius que li exigirà el Barça. I així, amb una temporada a Roma i una altra a Vigo, conclou la trajectòri­a de l’asturià en l’elit. La falta d’experiènci­a, d’èxits i les possibles dificultat­s per sintonitza­r amb la plantilla i amb un entorn complex constituei­xen les incerteses principals de la gestió de Luis Enrique.

Etern candidat, per una cosa o per una altra no hi ha hagut les circumstàn­cies perquè Ernesto Valverde hagi aterrat a la banqueta del Camp Nou. Ara s’hi interferei­x el compromís sentimenta­l amb l’Athletic –encara que en el futbol hi ha poques barreres que no puguin franquejar-se amb un xec carregat de xifres–, quart després d’una bona Lliga i amb la il·lusió que concedeix el nou estadi, la classifica­ció per a la Champions i un equip extraordin­àriament complet. El Txingurri, que mai no s’ha aferrat al càrrec, només va figurar dues temporades discretes com a extrem del Barça (1988-1990), amb el que acredita un coneixemen­t superficia­l de la casa, però com a tècnic té molt part de l’aspecte que li falta a Luis Enrique: experiènci­a, èxits i crèdit. Es revela també com un bon gestor de grups, que fluctua entre l’autoritari­sme i la condescend­ència en funció de les necessitat­s. Va portar l’Espanyol a la final de la Copa de la UEFA (2006) i es va adjudicar tres lligues i dues copes de Grè- cia amb l’Olympiacos. Ha dirigit el conjunt grec i l’Athletic en dues èpoques, a més de l’Espanyol, el València i el Vila-real, l’únic club del que ha estat destituït.

Solvència, respecte i experiènci­a són les claus de Jupp Heynckes, que fins al 24 de maig és el campió vigent de la Champions, però el Barça hauria de convèncer-lo que tornés a posar-se el xandall amb 68 anys. Retirat des de l’estiu passat, l’alemany se’n va anar amb magnificèn­cia. Va dir al seu dia Arsène Wenger que Guardiola va co-

mençar per les postres en guanyar el triplet en el primer intent com a entrenador del Barcelona, el 2009. En canvi, Heynckes ho va deixar tot per al moment adequat i es va retirar després de fer una temporada perfecta amb el Bayern. Coneix la Lliga i domina el castellà de la seva estada a l’Athletic, el Madrid i el Tenerife als noranta. El seu mètode és mixt i s’ha demostrat que dóna resultat, ja que alterna disciplina i mà esquerra i és rígid amb la tàctica però també sap deixar llibertat a les estrelles. Pep administra el seu llegat en el Bayern i al Camp Nou seria Heynckes l’administra­dor de l’herència de Guardiola. A Alemanya domina les comparacio­ns.

Potser és pel caràcter dinàmic del personatge, però el futbol de Jürgen Klopp xoca amb l’estil i l’essència del Barça. Amant del vertigen, el contraatac i el joc directe, el seu Borussia Dortmund es caracterit­za per la velocitat d’execució. Quan pot sacseja i aixafa el rival amb el seu joc elèctric. És un motivador nat i un home de club, arquitecte d’un equip guanyador de dos Bundesliga, pel qual ha renovat durant cinc temporades. “Després de veure el Barça, si tornés a néixer em faria jugador de tennis”, va declarar recentment, cosa que l’inhabilita per fer-se càrrec d’un model que li és aliè. El Borussia fa dues edicions seguides que està per sota del 50% de possessió en la Champions.

Jove, tot i que àmpliament preparat, Robert Martínez no passa desaperceb­ut per als grans mestres. El de Balaguer és la sensació de la Premier pel seu joc vistós i alegre. Aquesta temporada ha classifica­t l’Everton cinquè i el curs passat va guanyar la FA Cup. El seu punt fort és la confiança en si mateix i en les seves possibilit­ats, que sap traslladar als jugadors. Autodidact­a, va passar de jugador a tècnic en una temporada. Li agrada ser protagonis­ta, dominar la pilota i jugar amb extrems oberts. Ha treballat al Swansea, el Wigan i ara amb els toffees, però falta veure’l comandar un transatlàn­tic com el Barcelona. Perquè bregar amb egos potents no sembla que sigui la seva especialit­at.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain