El nou Guardiola

Buscar el candidat perfecte és una tasca miraculosa, tan complexa com quan el doctor Frankenstein en veia de tots colors mentre mirava de trobar la fórmula que li permetés donar vida a la seva criatura. El Barça, a diferència de l’excèntric doctor, no busca un monstre, sinó un líder, un geni, algú que sigui capaç d’amansir les feres mentre n’exigeix el millor, un tècnic capaç de gaudir del respecte del Camp Nou malgrat que decideixi una cosa sui gèneris, en definitiva una rara avis que sàpiga, que transmeti, que mani i que es faci estimar. O sigui un miracle. O gairebé. De tots els candidats que sonen m’agraden diverses coses. Em sedueixen els dots de comandament de Luis Enrique (encara que potser siguin excessius), m’agrada l’aposta futbolística de Paco Jémez, però no es sé si seria capaç de gestionar -la en un vestidor com el blaugrana. Em convencen els fonaments i el tarannà d’Ernesto Valverde, comparteixo la valentia de Klopp, però no sé si aquest joc desbocat tindria un encaix correcte en el Barça. I així podríem seguir fins a l’extenuació. Cap d’aquests no és sobre el paper la fórmula màgica, però hi ha un nom que podria funcionar. És una aposta atrevida però tant se val. En sap molt i sap manar. Té als gens el joc de possessió (el sant greal de la casa), entén Messi –un petit detall–, ha estat una figura internacional admirada a mig planeta, és del Barça, coneix la casa i és un home assenyat que transpira futbol per tots els porus de la pell. No en dubtin. Ho han endevinat: Xavi Hernández.