Putin fa un pas enrere i frena el referèndum prorús
El Kremlin accepta per primera vegada que hi hagi eleccions a Ucraïna
El discurs del Kremlin respecte a Ucraïna va canviar de sobte, ahir. El president de Rússia, Vladímir Putin, va demanar que el referèndum que havien convocat els rebels prorussos del sud-est d’Ucraïna per a l’11 de maig s’ajorni. I després de dies criticant la convocatòria d’eleccions presidencials el 25 de maig, ahir va assegurar que aquests comicis són un pas “en la bona direcció”.
Amb aquesta declaració, feta després de rebre a Moscou el president de Suïssa, Didier Burkhalter, que actualment exerceix la presidència de l’OSCE, Putin accepta les posicions dels Estats Units i la Unió Europea, que creuen que les eleccions donaran estabilitat a Ucraïna.
Des de Washington, la Casa Blanca va reiterar el suport a Kíev “per mantenir les eleccions del dia 25 en llibertat”.
No és que Rússia s’oposi a fer un referèndum a les regions russòfones d’Ucraïna per decidir el seu estatus polític. Segons Putin, cal crear les condicions necessàries per a aquesta votació. Però avui creu que la situació a Ucraïna estava derivant cap a l’escenari més desfavorable. “Els culpables són els qui van muntar un cop d’Estat a Kíev el 22 i 23 de febrer”, va assenyalar.
Tampoc no vol dir que Rússia es retiri d’aquesta batalla. El president no va remarcar que les eleccions presidencials s’hagin de fer el 25 de maig, de manera que a Rússia no tant li seria que s’ajornessin, també. És el que opina Fiódor Lukiànov, politòleg i director de la revista Russia in Global Afairs. Segons aquest expert, estem en una nova etapa de negociacions entre Moscou i Kíev: referèndum per eleccions.
En tot cas, ara Moscou espera passos del Govern ucraïnès. Putin va afegir que les eleccions haurien d’anar precedides de reformes constitucionals i va subratllar que aquestes eleccions no decidiran res “si no es protegeixen els drets de tots els ciutadans”.
Els activistes prorussos també es van mostrar disposats a acollir la crida del Kremlin. “Tenim un gran respecte pel president Putin. Si ell ho considera necessari, per descomptat que ho discutirem”, va dir Denís Puixilin, líder de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, que avui decidirà en assemblea si ajorna el referèndum.
Putin va dir que l’ajornament del referèndum crearà les condicions per al diàleg entre el Go-
FETS, NO PARAULES Els EUA exigeixen que Rússia faci ús de la seva influència per desarmar els rebels ESPERANCES Sense referèndum, es creen condicions per al diàleg entre Kíev i el sud-est, diu Putin
vern i els rebels. Insistia en la posició russa que en una negociació hi ha d’haver representants del sud-est d’Ucraïna.
La Casa Blanca va dir que amb les paraules no n’hi ha prou i va demanar a Moscou que faci ús de “la seva influència perquè els prorussos separatistes deixin les armes i abandonin els edificis que han ocupat”.
Fins ara, Rússia apostava perquè les eleccions presidencials d’Ucraïna no es fessin. L’argument és que les condicions no són les idònies, a causa de l’operació militar de Kíev contra rebels. El portaveu de Putin, Dmitri Peskov, va qualificar les eleccions en aquestes circumstàncies d’“idea absurda”.
Els mitjans de comunicació oficials russos i l’oposició afí al Kremlin són més radicals. Als mitjans s’ha difós la idea que cal castigar el Govern de Kíev. El líder del partit Rússia Justa, Serguei Mirónov, ha arribat a demanar que Rússia enviï les tro-
pes a Ucraïna. Putin va acompanyar el canvi de posició demanant que les operacions militars, que a Kíev anomenen “operació antiterrorista”, se suspenguin. Fa un mes els activistes prorussos van començar a ocupar edificis governamentals i comissaries de policies. Actualment tenen sota el seu poder 30 immobles en més d’una dotzena de ciutats. L’epicentre del moviment és a Sloviansk, ara envoltada per l’exèrcit.
Putin també va dir que Rússia ha apartat les seves tropes de la frontera amb Ucraïna, on, segons l’OTAN, Rússia havia disposat 40.000 militars. “Ja no són a la frontera, sinó als llocs on duen a terme les activitats d’entrenament habituals”, va assenyalar. També va apuntar que Rússia no forma part d’aquest conflicte. “Els protagonistes són dins d’Ucraïna”, va assegurar.
Però el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va dir des de Varsòvia que l’Aliança no podia confirmar la retirada. Des dels Estats Units, la Casa Blanca i el Pentàgon també deien que no tenien “proves de la retirada”.
Com en tots els cops de volant que fa el Kremlin, les explicacions no són clares. Sembla que, malgrat la bel·ligerant propaganda als bastidors de l’oficialisme, el Kremlin no té intenció d’entrar en una guerra amb Ucraïna. Podria ser que el referèndum de diumenge hagués posat Rússia en una situació incòmoda i hagués decidit què calia fer. El sud-est d’Ucraïna no té la importància estratègica de Crimea, annexionada al març, i la voluntat d’unir-se a Rússia és lluny de ser majoritària, com sí que passava a la península del mar Negre. S’arribaria a una situació en què Rússia no podria abandonar a la seva sort aquestes regions, i al final es podria acabar creant unes entitats semblants a Abkhàzia i Ossètia del Sud, que ningú no reconeixia i durant anys congelades als llimbs.
El conflicte prebèl·lic de la pro-
RÚSSIA ES DESMARCA “No formem part d’aquest conflicte; els protagonistes són dins d’Ucraïna”
víncia de Donetsk també és en un atzucac. L’exèrcit no aconsegueix assolir Sloviansk. I els edificis o posicions canvien de mà en poques hores, sense que es decideixi res. Ahir els prorussos van tornar a ocupar l’Ajuntament de Mariúpol, al mar d’Azov, després que els soldats el recuperessin breument.
També hi ha temors que la festa del 9 de maig, dia de la Victòria contra l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial, i el referèndum s’aprofitin tant d’una banda com de l’altra per tornar a posar de manifest les seves posicions, cosa que augmentaria el clima d’enfrontament. Tot això hauria pogut fer que el Kremlin fes un cop de volant de cop i volta. I és que potser la imatge de Putin és més radical que el mateix Putin.